Publicat per la Biblioteca a Dilluns, 24 Agost 2009
Encara sense data d’estrena als cinemes catalans, la nova pel·lícula-documental de Michael Moore escalfa motors a l’espera de la seva premier als cinemes dels EUA el proper 2 d’octubre, un any i un dia després que el Senat dels EUA aprovés un pla de rescat de 700 mil milions de dòlarsa Wall Street.
Capitalism: a love storyés el suggeridor títol del film, i en ell Michael Moore ens ofereix una mirada a la crisi financera global i a l’economia dels Estats Units en la transició entre Bush i Obama.
Moore - en declaracions a la revista Variety- diu que la pel·lícula “serà una satírica venjança amb els qui són culpables de la crisi financera. Un film on hi haurà de tot: luxúria, passió, romanticisme i més 14,000 feines eliminades cada dia als EUA. Un amor prohibit, un d’aquests que ningú no gosa dir el seu nom: capitalisme.”
Publicat per la Biblioteca a Dilluns, 3 Agost 2009
La importància que tenen els mags de les finances en determinades històries ha fet que el cinema hagi retratat l’economia i la crisi al llarg dels últims cent anys. Els grans sots econòmics del segle XX van afectar els grans estudis i van provocar canvis tant en el sistema de producció de pel·lícules com en els propis continguts. Van néixer així moltes pel· lícules que són filles directes de la crisi econòmica, reflectint la dura realitat que s’estava vivint o, al contrari, proporcionant a l’espectador una via d’escapament.
El cinema dels anys 30 compta amb grans pel·lícules que parlen directament de la misèria econòmica de la Depressió. Però la resposta més directa a la Gran Depressió és el musical i la comèdia, perquè euforitza, tranquil·litza i ajuda a combatre el pessimisme regnant.
En els anys 70 també sorgeixen pel·lícules que, arran de la crisi del petroli, reflecteixen una nova sensibilitat: l’ecologisme i la preocupació per l’esgotament dels recursos naturals.
Des que els pobres caixers dels bancs del westernhavien de plantar cara als bandits fins ara on els diners són transaccions bancàries, administratius, comptables, economistes, empresaris… heu estat imprescindibles en un món on els diners canvien contínuament de mans.
Us proposem fer una ullada a l’especial que va fer el programa de TV2 ,”Días de Cine“.
Publicat per la Biblioteca a Dimecres, 15 Juliol 2009
En termes publicitaris el Nadal és per al cava com l’estiu és per a la cervesa. Ara toca estiu, i aquest any la cervesera catalana Damm s’ha despenjant amb un anunci molt mediterrani. Són molts anys a Barcelona i el mar i el sol enganxen. Però l’origen de la cervesa Damm no és pas a la Mediterrània, sinó una mica més amunt, al bell mig d’Europa, a Alsàcia.
El fundador d’aquesta empresa va ser August Kuentzmann Damm, cerveser nascut el 1842 a Sélestat, que es va refugiar a Barcelona el 1870 fugint de la guerra francoprussiana.
Posteriorment gran part de la família Damm també vingué a Barcelona. El seu nebot, el seu germà i el seu cosí s’hi instal·laren el 1872, i tots junts fundaren la primera fàbrica de cervesa al Poble Nou. Primer amb un soci català, i quatre anys més tard al carrer Viladomat 25, ja en solitari. Un local que era alhora fàbrica i comerç.
Ja el 1904 la cervesa Damm rebia premis internacionals, i el 1929, aprofitant la seva participació a l’Exposició Universal de Barcelona, va cotitzar a la borsa.
Al llarg d‘aquests 133 anys Damm no ha parat de créixer. Els anys posteriors a la Guerra Civil van ser els de la seva expansió peninsular, amb l’absorció i creació de noves empreses. El 1991 van signar un acord de col·laboració amb la multinacional nord-americana Anheuser-Busch per produir i distribuir la marca Budweisser a Espanya, i avui dia compta amb fàbriques a Santa Coloma de Gramenet, El Prat de Llobregat, Múrcia, València i Madrid, així com una malteria a Bell-Lloc (el Pla d’Urgell).
La història d’A. K. Damm és paral·lela a la d’un altre alsacià, cerveser i immigrant a Barcelona: Louis Moritz. De Moritz i les seves cerveses en parlarem un altre dia.
Per cert, la cançó de l’anunci és diu Summercat i és del grup suec Billie, the Vision & the Dancers. Aquí us deixem la seva adreça a MySpace. ♫ Tonight, tonight, tonight, tonight… ♫
Publicat per la Biblioteca a Dimecres, 17 Juny 2009
El nom de Robert Kearns probablement no us digui res a molts de vosaltres, però tots estem més que acostumats a un dels seus invents: l’eixugaparabrises intermitent. Un dispositiu que des de 1969 està instal·lat a la gran majoria dels cotxes i sense el qual, avui dia, hi hauria encara més accidents de trànsit dels que hi ha.
En el seu moment, Kearns, enginyer industrial, va haver d’enfrontar-se legalment als gegants de l’automòbil Chrysler i Ford, que es van apropiar del seu invent. Un judici llarg amb sentències i apel·lacions que va durar anys i que finalment va fallar a favor de Kearns i contra aquestes corporacions industrials.
El cas de Robert Kearns no és pas l’únic on una persona s’enfronta jurídicament a una gran empresa. Hi ha molts altres inventors que van lluitar per fer valer les seves patents. Per exemple, tenim el cas d’Edwin H. Armstrong, que va inventar la freqüència modulada (FM) en les emissions de ràdio; el de WalterC. Avrea, que va guanyar una demanda multimilionària contra Ford i GM per l’ús no autoritzat d’un sistema de refrigeració del motor que va inventar el 1970; o el cas de Gordon Gould, que va lluitar durant 30 anys contra la Patent and Trademark Office dels Estats Units per les patents del làser i, posteriorment, contra els fabricants de làser per fer valer les patents que anteriorment va obtenir.
Fa poques setmanes es va estrenar a Barcelona ‘Destellos de genio’(Flash of Genius), l’òpera prima del fins ara productor Marc Abraham, que conta aquesta història de judicis, corporacions industrials, invents i patents. Diuen les crítiques que es tracta d’una bona pel·lícula amb molt bones interpretacions. Però, com passa sovint, ja no és al nostres cinemes, haurem d’esperar la seva edició en DVD. És època de blockbuster, deixin pas!
Publicat per la Biblioteca a Dimecres, 22 Abril 2009
L’arquitecte Santiago Cirugeda (un agitador de l’arquitectura o arquitecte alegal, com el defineixen en un reportatge publicat a “El País”) i el realitzador cinematogràfic Guillermo Cruz, han produït un llargmetratge documental titulat “€spanish Dr€am”, que gira entorn de les condicions d’accés a l’habitatge a Espanya.
El film investiga el procés pel qual l’habitatge ha esdevingut un article de luxe per a una generació que ha tingut accés a estudis, cultura, viatges, comoditats i articles de consum de tota mena, però per a la qual l’habitatge en propietat es converteix en una càrrega econòmica per a tota la vida, una situació diferent a la viscuda pels pares de l’esmentada generació.
“€spanish Dr€am” va ser emès el proppassat 25 de febrer a BTV, i el 21 de maç va ser estrenat íntegrament al CCCB. Si us l’heu perdut, aquí teniu el tràiler per anar fent boca a l’espera de tenir més oportunitats de visualitzar-lo.
A les nostres biblioques trobareu un bon grapat de llibres sobre la crisi econòmica, l’accés a l’habitatge i la bombolla immobiliària. No deixeu de consultar-los!
Publicat per la Biblioteca a Dimecres, 8 Octubre 2008
Flow (Fluix) és el multipremiat documental realitzat per la francesa Irena Salina que elabora una acurada investigació sobre el que, els experts, etiqueten com un dels problemes polítics, econòmics i mediambiental més importants del segle XXI – la crisis de l’aigua al món.
El film permet a l’espectador veure l’analogia de problemes existents arreu. Per exemple: a l’Índia o a Bolívia, on la privatització i la contaminació dels aqüífers (es diu que hi ha més de 116.000 productes químics flotant) està posant en perill el subministrament i la qualitat de l’aigua. Però també als EUA, a l’estat de Michigan, on grans multinacionals s’apropien de l’aigua gairebé de franc per a després vendre-la a preu d’or. Un problema global, sense cap dubte.
Gràfics clarificadors i entrevistes a experts i activistes ajuden a entendre la qüestió. Com veieu, res d’aigues cristal·lines, més aviat una mica tèrboles.
Mireu el tràiler. És molt il·lustratiu. Molt aviat estarà als nostres cinemes.
Publicat per la Biblioteca a Dimecres, 2 Juliol 2008
Tot depèn del punt de vista. Per alguns, la Presa de les Tres Gorges, al riu xinès Iang-Tsé (el projecte hidroelèctric més gran del món), significa un punt de no retorn a milers d’anys de cultura i tradicions. D’altres pensen que signa l’aposta xinesa per l’economia de mercat i és una de les cares més visibles de la nova Xina del segle XXI.
Yung Chang, cineasta canadenc d’origen xinès, també hi vol dir la seva i ens mostra en aquest documental, encara inèdit a les nostres pantalles, com la construcció de la presa pot transformar (o més ben dit, fagocitar) la vida, les tradicions, la cultura, l’economia i el paisatge de la gent que viu a prop del riu.
Up the Yangtze és el títol d’aquest documental i, tal com feia la famosa sèrie de la London Weekend Television “Upstairs, Downstairs“, il·lustra la vida de dos móns paral·lels que gairebé mai no es creuen.
Imagineu-vos un creuer de luxe ple de turistes occidentals que recorre les espectaculars gorges. Els turistes, a dalt. Els xinesos (cambrers, cuiners, bugaders, etc.), a baix. Aquests últims al servei d’una nova cultura econòmica on les seves tradicions no tenen cabuda. Un detall il·lustratiu del que diem: molts dels noms dels treballadors xinesos són occidentalitzats (com diuen els anglosaxons, “westernized”). Ara són Cindys, Jackies o Johnnys a les seves targetes identificatives.
Per obrir boca, aquí teniu el tràiler. I tan bon punt sapiguem de la seva estrena als nostres cinemes, us avisarem.
Publicat per la Biblioteca a Dimecres, 28 Maig 2008
Voleu sortir a la televisió alhora que estudieu per als vostres exàmens? Avui, 28 de maig, els reporters del programa Made in Barcelona, d’UrbeTV, vindran a gravar un reportatge sobre les biblioteques universitàries que obren a les nits en aquests dies.
Sabem que visitaran la Biblioteca del Campus Diagonal Nord, però no l’hora. Per tant, si veieu una càmera filmant, no us espanteu… us estan immortalitzant per a la posteritat i teniu certes possibilitats de fer-vos famosos.
Quant al dia i hora d’emissió encara no en sabem res, però tan bon punt tinguem notícia us n’informarem.
Aprofitem per recordar-vos que l’horari nocturn de la Biblioteca del Campus Diagonal Nord és des del 23 de maig fins al 15 de juliol, de les 20,30 del vespre fins a les 6,30 de la matinada.
Publicat per la Biblioteca a Divendres, 9 Maig 2008
Moltes vegades per reactivar l’economia només ens cal una mica d’enginy. Un alcalde que ens faci creure en uns Jocs Olímpics, una Expo Universal, un Fòrum multicultural. Són idees que poden funcionar o no, però si funcionen són, per si soles, motors de creixement econòmic dels quals molta gent, a tots nivells, pot treure profit. Un exemple clar: Fernando Alonso mou a Espanya un negoci de més de 720 milions d’euros (El Mundo, 24/4/2008). Ha de guanyar! Si guanya hi haurà pluja de milions. Si perd… molts perden: els patrocinadors, els circuits, els venedors de gorres i samarretes, el gelater, etc.
Tot això segur que ho va pensar el protagonista de la pel·lícula que us presentem, i que a escala més petita intenta treure benefici econòmic d’un esdeveniment puntual: la visita del Papa a un poble fronterer de l’Uruguai.
El Baño del Papa, es diu el film, i tracta de forma tragicòmica com els habitants d’aquesta petita ciutat pensen fer-se rics venent menjar i begudes a una previsible multitud de gent que vindrà a veure el Sant Pare. Beto, el protagonista, va més enllà, i en comptes de dedicar-se a la venda de queviures construeix un lavabo davant de casa seva amb la intenció de llogar-lo a tots els pelegrins. Un gran oportunitat, ja que es preveu la visita de més de 50.000 fidels.
Tota una història i tot un negoci, ja que, no cal dir, els camins de l’economia (igual que els de Déu) són inescrutables.
La pel·lícula és actualment a la cartellera de Barcelona, i les crítiques diuen que és d’aquelles que deixen un bon regust. Aneu a veure-la! Esperem aquí els vostre comentaris.
Encara sense data d’estrena als cinemes catalans, la nova pel·lícula-documental de Michael Moore escalfa motors a l’espera de la seva premier als cinemes dels EUA el proper 2 d’octubre, un any i un dia després que el Senat dels EUA aprovés un pla de rescat de 700 mil milions de dòlars a Wall Street.
En termes publicitaris el Nadal és per al cava com l’estiu és per a la cervesa. Ara toca estiu, i aquest any la cervesera catalana Damm s’ha despenjant 
El nom de 
L’arquitecte Santiago Cirugeda (un agitador de l’arquitectura o arquitecte alegal, com el defineixen en un 
Voleu sortir a la televisió alhora que estudieu per als vostres exàmens? Avui, 28 de maig, els reporters del programa Made in Barcelona, d’
