No sabem si en sou conscients, però encara hi ha un lloc al món on circula la pesseta. Bé, en realitat és una pesseta una mica diferent: la pesseta sahrauí, una part de l’herència que vàrem deixar els espanyols al Sàhara Occidental.
I es que el Sàhara Occidental mai no havia tingut moneda pròpia! Mentre va ser una província més d’Espanya es feia servir la moneda espanyola, i des de l’ocupació marroquina s’usa la moneda del Marroc, el dírham marroquí. Per altra part, el govern a l’exili de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) utilitza el dinar algerià. Com veieu, tot un batibull de monedes i conflictes geo-polítics que fa que l’ús de la pesseta sahrauí sigui molt reduït, amb manca de valor real i sense estatus de lliure circulació.
La història de la pesseta sahrauí, per tant, és força recent. No és fins 1990 quan apareixen les primeres encunyacions pròpies del país, i fins 1997 que no es va adoptar com a moneda de curs oficial a la zona controlada pel president sahrauí Mohamed Abdelaziz.
Al principi la divisa sahrauí va tenir una paritat d’1:1 amb la pesseta espanyola, i en desaparèixer la pesseta amb l’arribada de l’euro es va adoptar la ja coneguda paritat d’1 € = 166,386 pessetes (sahrauís).
Si bé les primeres monedes es van encunyar a Cuba, un acord posterior entre la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT) i la RASD va determinar que les pessetes sahrauís s’encunyessin a Espanya. I així segueix.
Resulta ben curiós l’origen de la paraula “moneda”. La seva etimologia es remunta a l’època romana, quan a Roma es va crear la primera seca al costat del temple de la deessa Moneta (una de les advocacions de 