Solem donar per fet que les grans decisions econòmiques i financeres es prenen des de l’anàlisi i l’observació de les dades micro i macroeconòmiques. No obstant això, la veritat és que més sovint del que creiem són factors psicològics i irracionals, en forma d’intuïció, por, desconfiança, fe… els quals estan darrere dels comportaments d’economistes, financers, polítics o inversors. Keynes va batejar a aquests factors com “Animal Spirits“.

En aquesta obra, Akerlof i Shiller els recuperen, amb l’avantatge que suposen més de setanta anys d’investigació sobre ciències socials, per a analitzar el paper que representen els esperits animals en la macroeconomia d’una manera que els primers keynesians no podien, i expliquen com han influït en l’actual crisi econòmica.

Així mateix, els autors donen resposta a diverses preguntes que l’actual conjuntura econòmica ens ha tornat a formular: Per què els sistemes econòmics cauen en la depressió? Per què els principals bancs influeixen en l’economia (si ho fan)? Per què hi ha persones que no troben treball? Per què estalviar per al futur és tan arbitrari? Per què els mercats immobiliaris experimenten cicles? Per què la pobresa es produeix sobretot entre les minories?.

Aquest llibre, basat en un àmbit emergent de l’economia denominat economia conductual, descriu com funciona el mercat quan les persones són realment humanes, és a dir, posseeixen esperits animals molt humans.

Un llibre, en definitiva, d’obligatòria lectura per a tot aquell que desitgi comprendre les causes més ocultes dels esdeveniments econòmics i financers mundials.

Trobareu Animal spirits: cómo influye la psicología humana en la economía al catàleg de la UB.

En la literatura podem trobar les activitats econòmiques classificades de diversa manera. Una de les classificacions que ha estat utilitzada amb més freqüència és la que divideix l’economia en tres sectors: primari, secundari i terciari.

Aquesta classificació fou implementada per Colin Clark el 1940 per explicar com era que a mesura que els països avançaven en el seu desenvolupament econòmic es produïa un desplaçament del treball des del sector primari cap al sector secundari i, subseqüentment, cap al sector terciari. És així com en les economies més desenvolupades s’ha aconseguit, amb el pas del temps, una alta concentració de l’ocupació en l’anomenat sector terciari o de serveis.

Un cop s’ha aconseguit aquesta concentració de mà d’obra entorn del sector serveis, l’especialització del treball ha generat diverses categories específiques dins d’aquest sector que fan necessàries noves categoritzacions per explicar l’organització econòmica.

Així, per exemple, el 1953 Foote i Hatt proposaven una nova classificació per intentar recollir les diferents activitats incloses en el sector serveis, davant de la impossibilitat de poder incloure en un únic sector l’heterogeneïtat de les activitats denominades com a serveis. Aquesta classificació proposava el desdoblament del sector serveis en tres sectors més específics:

1.  Sector terciari: serveis personals, hostaleria, reparació i manutenció
2.  Sector quaternari: transport, comunicacions, banca i finances
3.  Sector quinari: sanitat, educació, administració i oci

Trobareu El Sector quinari : més enllà de les indústries creatives al catàleg del CRAI de la UB

Es tracta d’un projecte conjunt entre el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Terminologia TERMCAT. Sistematitza per primera vegada la terminologia financera en català i recull gairebé sis-cents termes amb la definició en català i els equivalents en castellà, francès i anglès, corresponents a set àmbits temàtics: organització, estructura i finançament, entitats, actius, operacions, procés de contractació i anàlisi d’actius i emissors.

L’obra aporta al cabal lèxic català més de cent neologismes (la majoria dels quals són manlleus de l’anglès) i pretén ser una eina pràctica per a tots els estudiants i els professionals vinculats al món de les finances, els periodistes especialitzats o els mediadors lingüístics que treballen amb la terminologia d’aquest àmbit.

El Diccionari dels mercats financers està editat en paper i és en procés d’adquisició a les nostres biblioteques, però també existeix la versió electrònica gratuïta.

L’Innovation Festival Barcelona (IF Barcelona), coordinat i organitzat per BCD Barcelona Centre de Disseny,  és una iniciativa impulsada per la Comissió Europea que té com a objectiu principal sensibilitzar sobre el fonamental paper que juguen la creativitat, el disseny i la innovació en el desenvolupament i el progrés de la societat, i com a factor clau per a la competitivitat de les empreses i l’economia.

Del 22 d’octubre al 22 de novembre de 2009, Barcelona ofereix en diversos espais més de 60 exposicions, tallers, conferències, premis i itineraris per a tots els públics. Amb aquestes activitats es vol posar de manifest que la innovació també permet trobar resposta a les necessitats de la societat actual.

Emmarcat en la iniciativa PRO INNO Europe i amb un total de sis festivals que es faran fins al 2011 en diverses ciutats europees innovadores -Milà, Lisboa, Tallinn, Vílnius i Kortrijk- l’Innovation Festival Barcelona té també com a objectiu potenciar el perfil internacional de la capital catalana. “Barcelona és líder en innovació, creativitat i disseny i per això ha estat escollida entre les sis ciutats que organitzen l’IF“, afirma Pau Herrera, director del BCD.

La celebració de l’IF Barcelona en el marc de l’Any Europeu de la Creativitat i la Innovació dibuixa un marc immillorable per potenciar el disseny, la innovació i el coneixement.

A aquesta iniciativa s’hi sumen la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i ACC1Ó – entitats que donen suport a BCD -, així com 22@Barcelona i Barcelona Activa, organitzant activitats específiques per a l’IF Barcelona.

Els economistes nord-americans Elinor Ostrom (Los Angeles, 1933) i Oliver E. Williamson (Superior, Wisconsin, 1932) han guanyat el premi Nobel d’Economia 2009 per la seva anàlisi sobre el govern econòmic.

Ostrom serà la primera dona en rebre un Nobel d’Economia des que va començar a lliurar-se el 1968 per les seves teories sobre el paper de les empreses en la resolució de conflictes i les seves anàlisis de com les transaccions econòmiques es realitzen no solament a través dels mercats, sinó també dins de les empreses, associacions i famílies.

Williamson ha sumat a aquestes anàlisis els relatius al paper de les empreses com a estructures de govern alternatives i els seus límits.

Durant les últimes tres dècades, aquestes contribucions capitals han avançat en la investigació sobre la gestió de l’economia des del marge fins a l’avantguarda de l’atenció científica, ha afermat el comitè de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.

Ostrom, és des de 1965 doctora en ciències polítiques per la UCLA, professora de la School of Public and Environmental Affairs (Indiana University) i fundadora del Center for the Study of Institutional Diversity de l’Arizona State University.

Williamson, es va doctorar en economia el 1963 a la Carnegie Mellon University i exerceix a la University of  California, Berkeley.

Tan d’Ostrom com de Williamson trobareu diferents publicacions a les nostres biblioteques. Consulteu el nostre catàleg.

Milions i milions de documents circulen anualment en les oficines i empreses de tot el món. El tràfic d’Internet es duplica cada dos-cents dies. Al voltant de dos-cents missatges flueixen diàriament fins als despatxos dels directius… Benvingut a l’economia de l’atenció, en la qual el nou recurs no són les idees, ni tan sols el talent, sinó l’atenció pròpiament dita!.

Aquesta obra innovadora suggereix que les empreses d’avui dia estan condemnades al desastre… tret que aconsegueixin superar els dèficits d’atenció que amenacen amb alterar substancial i negativament el concepte de treball actual. Thomas Davenport i John Beck, consultors d’Accenture i experts en el tema, expliquen que, per als homes de negocis, els majors problemes es concentren en els dos elements de l’equació de l’atenció: captar i mantenir l’atenció dels empleats, consumidors i accionistes, aclaparats per la quantitat d’informació que se’ls ve damunt; i dividir la seva pròpia atenció enfront d’una gran varietat d’alternatives. El dilema? Aprendre a gestionar aquest recurs essencial i limitat, o fracassar.

Partint de la base de convincents investigacions, els autors descriuen quatre perspectives de la gestió de l’atenció fonamentals per a la comprensió de la seva incidència en l’empresa: primer, l’avaluació i la distribució de l’atenció; segon, la comprensió i l’equilibri de les seves dimensions psicològiques; tercer, el domini de tecnologies més recents i més eficaces; i quart, l’assimilació dels ensenyaments d’altres sectors, com la publicitat. Amb aquestes perspectives, els autors llancen nova llum sobre les àrees empresarials bàsiques, incloent el comerç electrònic, el lideratge organitzatiu, la gestió de la informació i el coneixement, i l’estratègia.

Trobareu La economía de la atención : el nuevo valor de los negocios al catàleg de la UB.

Voleu ser els primers? Dilluns 12 d’octubre a les 13 h. El premi Nobel d’Economia 2009 en directe a YouTube

“Category killers” és un terme utilitzat en màrqueting i direcció estratègica per descriure un servei, marca o empresa hiperespecialitzada que disposa d’un assortiment molt gran d’una determinada línia de productes. El seu objectiu és oferir-ho tot del sector elegit i aconseguir una notable quota de mercat.

La presència dels “category killers”, suposa un gran desafiament tant per als grans establiments generalistes com també per als petits comerços minoristes ja que sofreixen una duríssima competència.

Els avantatges competitius que presenten aquest tipus d’establiments es sostenen en una oferta àmplia i superior a la dels seus competidors, en establiments de mitjanes o grans dimensions i, també, en localitzacions estratègiques, moltes vegades a la perifèria de les grans ciutats. A més, fomenten l’ús de l’autoservei i la presència d’empleats experts en el producte. Molts d’aquests centres tenen la seva pròpia línia comercial.

Lligat a aquest fenomen, darrerament s’ha produït un altre boom: el de satisfer no tan sols les necessitats directament vinculades amb una determinada activitat, sinó també les col·laterals. Alguns exemples: a Decathlon trobem motxilles i botes de muntanya, però també, productes energètics i llibres de viatges, a les tendes Imaginarium trobem tota mena de joguines, però també una línia cosmètica infantil, llibres o una agència de viatges especialitzada. En ocasions, com ocorre amb la tenda sueca d’Ikea, l’aposta és lleugerament diferent, es tracta d’aprofitar el trànsit de clients per a vendre unes productes no vinculats al negoci típic però sí a la imatge de la companyia. Qui no s’ha menjat unes galetones d’autèntica mantega sueca just després de passar per caixa.

Tot s’hi val per atreure clients. Anem de compres?

La Universidad Carlos III de Madrid, la Universidad de Murcia i l’Instituto de Empresa (IE) han creat, al costat de la multinacional Indra, el primer cercador d’informació financera i borsària en espanyol basat en un sistema que treballa amb les eines de la web semàntica.

El projecte es diu SONAR i ha estat finançat pel Ministerio de Industria, Turismo y Comercio a través del Plan Avanza.

Bàsicament, SONAR recull dades tant de fonts d’informació públiques com en fonts d’informació corporatives i les agrega en un repositori on queden anotades semànticament. Posteriorment, és possible accedir a la informació d’una manera intel·ligent gràcies a un motor de cerca que fa ús del contingut semàntic i un processador de llenguatge natural que ajuda l’usuari a realitzar la recerca de la manera més senzilla possible i permet a les empreses obtenir informació precisa i fiable de la seva àrea de negoci.

Si esteu interessats, podeu accedir al prototip que el teniu a la vostra disposició a la web de projecte. Ja ens direu quelcom.

El Retail Tour de Barcelona tindrà lloc a Barcelona el 14 i 15 de setembre de 2009. És un recorregut de dos dies pels millors comerços de la ciutat: una oportunitat per conèixer els conceptes comercials més innovadors de Barcelona amb l’objectiu d’aconseguir les eines adequades per millorar la competitivitat de les empreses del sector comercial.

Aquest projecte  permet tangibilitzar aspectes molt teòrics en la gestió d’una empresa comercial i és a la vegada una font important de detecció d’oportunitats de negoci. Es dirigeix a empreses comercials que tinguin 2 o més punts de venda, amb models de negoci ja consolidats que vulguin cercar solidesa en els models de negoci o vulguin créixer en format o dimensió.

L’Eixample i el Barri Gòtic són les zones comercials més importants de la ciutat, dues destinacions obligades del Retail Barcelona en què es visiten les botigues més significatives i innovadores del Passeig de Gràcia, la Rambla de Catalunya, Diagonal i el centre de la ciutat. En aquestes zones comercials trobem una oferta diversa que engloba botigues insígnia, marques i dissenyadors nacionals i internacionals, de gamma mitjana i de luxe, així com botigues especialitzades en sectors entre les quals destaquen les de moda i complements i les d’alimentació.

Per tal de completar la visió global que volem extreure del retail de la ciutat, la visita a la zona comercial del Born ens aporta experiència diferent i original. Aquesta zona es caracteritza per punts de venda d’aire independent i amb una forta presència disseny. Al Born hi trobem botigues de dissenyadors independents, galeries d’art, botigues estil de vida i restaurants.