Un dels recursos més utilitzats a les biblioteques de la Facultat d’Economia i Empresa és SABI, una base de dades d’anàlisi financer d’empreses que, a dia d’avui, permet recollir i analitzar fàcilment la informació general i comptes anuals de més de 1.080.000 empreses espanyoles i 320.000 empreses portugueses.

La base de dades conté fins a 10 anys d’informació històrica dels comptes de cada empresa i es pot fer la cerca per empresa o grup d’empreses. Els informes es poden imprimir o exportar a un full de càlcul i es pot triar l’idioma (castellà, portuguès o anglès) i la moneda que interessi i realitzar diferents gràfics amb les dades resultants.

SABI també ofereix la possibilitat de comparar diferents empreses a dos nivells: a) comparar una companyia amb un grup de referència o; b) comparar una companyia amb quatre, deu o vint companyies diferents.

Recordeu que podeu accedir i consultar aquesta base de dades des del ReCercador.

No oblideu tampoc que, si voleu aprofundir en el coneixement d’aquest recurs podeu sol·licitar una sessió de formació a les nostres biblioteques.

El Grup d´Innovació Docent en Eines d´Aprenentatge en Direcció d´Empreses, G·IDEA, sorgeix amb la finalitat de dissenyar, crear i implantar nous recursos didàctics en suport digital i multimèdia mitjançant l’ús de les noves tecnologies, per tal de millorar els aprenentatges dels estudiants en relació a la presa de decisions empresarials, intentant escurçar la distància entre la teoria i la pràctica professional, en escenaris de semipresencialitat, i en el nou entorn que estableix l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Els objectius generals d’aquest Grup d’Innovació Docent, pel que fa al disseny, creació i implantació dels recursos didàctics en suport digital i multimèdia, han de respondre a la intenció de:

1. Apropar la realitat empresarial a les aules amb eines multimèdia que simulin la situació de la presa de decisions front diferents escenaris empresarials.
2. Disposar de noves eines ja aprovades per tal d’estar preparats davant la propera adopció del nou entorn de l’EEES.
3. Crear materials docents orientats a la formació no presencial mitjançant l’ús de les noves tecnologies, per tal d’afavorir la semipresencialitat.

En relació  a la millora dels aprenentatges per part dels estudiants, els objectius són:

1. Millorar la formació dels estudiants
2. Millorar el rendiment acadèmic dels estudiants

Entre els seus projectes destaquen els de Millora de la Qualitat Docent (MQD) i els de Recerca en Docència Universitària.

G·IDEA està ubicat al  Departament d’Economia i Organització d’Empreses de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB.

Aquest mes es compleixen 10 anys de la mort de Morris West, l’autor australià de best-sellers que va inaugurar el subgènere de la intriga vaticana amb Les sandàlies del pescador. Però, entre moltes altres obres que van tenir el seu moment de glòria, Morris West també va assajar el thriller financer amb Arlequín, un llibre que ha recuperat la nova editorial Libros de Cabecera per inaugurar una línia de «novel·les d’empresa».

A Arlequín, un banquer suís de l’antiga escola, dels que consideren que una encaixada de mans és un contracte firmat, George Arlequin s’ha d’enfrontar a un especulador sense escrúpols, Basil Yanko, que no repara en res perquè s’imposi la seva OPA hostil sobre l’empresa d’Arlequín. Els tèlexs que s’envien els protagonistes serien avui e-mails, però l’essència de la trama, com es pot veure, no està gens caducada.

Libros de Cabecera és una petita iniciativa editorial impulsada per quatre ex alumnes d’Esade que van tenir responsabilitats en el sector editorial però del qual es van allunyar professionalment sense perdre gens el gust pel llibre. El seu objectiu és modest:  publicar quatre o cinc llibres a l’any de «gent del món de l’empresa que tingui coses a dir i vulgui ser editada amb cura», explica un dels quatre socis, Llorenç Rubió.

La iniciativa és en part conseqüència de la dràstica restricció que apliquen les grans editorials els últims mesos al nombre de novetats en el sector del llibre d’empresa, apostant sobretot per traduccions sense risc.

L’editorial abordarà els manuals de gestió, els testimonis d’empresaris i la novel·la d’empresa.

Simptomatologia: diners, poder i manca de coneixements adquirits, tant acadèmics com laborals. És una persona que aconsegueix la feina pel cognom, pel llaç familiar i perquè es pot gestar un futur més que previsible dins l’empresa. Se serveix de l’ostentació pecuniària com a arma intimidatòria cap a la resta de companys de feina. Sol jutjar i comparar la vida dels seus col·legues amb llàstima i incredulitat. No pot concebre que una persona no vesteixi roba de marca o no se’n vagi cada pont al xalet de la platja, a esquiar als Alps o faci viatgets a París, Roma o Nova York.

Les seves responsabilitats laborals queden disperses entre els superiors i repartides entre els inferiors, i si comet algun error no cal dir que la culpa sempre serà d’un altre.

En determinats moments, a més, malgrat la seva manca de preparació, en absència del seu papà/mamà assumeix ràpidament el rol d’autoritat amb els seus companys.

De moment no hi ha vacuna!

L’Innovation Festival Barcelona (IF Barcelona), coordinat i organitzat per BCD Barcelona Centre de Disseny,  és una iniciativa impulsada per la Comissió Europea que té com a objectiu principal sensibilitzar sobre el fonamental paper que juguen la creativitat, el disseny i la innovació en el desenvolupament i el progrés de la societat, i com a factor clau per a la competitivitat de les empreses i l’economia.

Del 22 d’octubre al 22 de novembre de 2009, Barcelona ofereix en diversos espais més de 60 exposicions, tallers, conferències, premis i itineraris per a tots els públics. Amb aquestes activitats es vol posar de manifest que la innovació també permet trobar resposta a les necessitats de la societat actual.

Emmarcat en la iniciativa PRO INNO Europe i amb un total de sis festivals que es faran fins al 2011 en diverses ciutats europees innovadores -Milà, Lisboa, Tallinn, Vílnius i Kortrijk- l’Innovation Festival Barcelona té també com a objectiu potenciar el perfil internacional de la capital catalana. “Barcelona és líder en innovació, creativitat i disseny i per això ha estat escollida entre les sis ciutats que organitzen l’IF“, afirma Pau Herrera, director del BCD.

La celebració de l’IF Barcelona en el marc de l’Any Europeu de la Creativitat i la Innovació dibuixa un marc immillorable per potenciar el disseny, la innovació i el coneixement.

A aquesta iniciativa s’hi sumen la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i ACC1Ó – entitats que donen suport a BCD -, així com 22@Barcelona i Barcelona Activa, organitzant activitats específiques per a l’IF Barcelona.

Milions i milions de documents circulen anualment en les oficines i empreses de tot el món. El tràfic d’Internet es duplica cada dos-cents dies. Al voltant de dos-cents missatges flueixen diàriament fins als despatxos dels directius… Benvingut a l’economia de l’atenció, en la qual el nou recurs no són les idees, ni tan sols el talent, sinó l’atenció pròpiament dita!.

Aquesta obra innovadora suggereix que les empreses d’avui dia estan condemnades al desastre… tret que aconsegueixin superar els dèficits d’atenció que amenacen amb alterar substancial i negativament el concepte de treball actual. Thomas Davenport i John Beck, consultors d’Accenture i experts en el tema, expliquen que, per als homes de negocis, els majors problemes es concentren en els dos elements de l’equació de l’atenció: captar i mantenir l’atenció dels empleats, consumidors i accionistes, aclaparats per la quantitat d’informació que se’ls ve damunt; i dividir la seva pròpia atenció enfront d’una gran varietat d’alternatives. El dilema? Aprendre a gestionar aquest recurs essencial i limitat, o fracassar.

Partint de la base de convincents investigacions, els autors descriuen quatre perspectives de la gestió de l’atenció fonamentals per a la comprensió de la seva incidència en l’empresa: primer, l’avaluació i la distribució de l’atenció; segon, la comprensió i l’equilibri de les seves dimensions psicològiques; tercer, el domini de tecnologies més recents i més eficaces; i quart, l’assimilació dels ensenyaments d’altres sectors, com la publicitat. Amb aquestes perspectives, els autors llancen nova llum sobre les àrees empresarials bàsiques, incloent el comerç electrònic, el lideratge organitzatiu, la gestió de la informació i el coneixement, i l’estratègia.

Trobareu La economía de la atención : el nuevo valor de los negocios al catàleg de la UB.

“Category killers” és un terme utilitzat en màrqueting i direcció estratègica per descriure un servei, marca o empresa hiperespecialitzada que disposa d’un assortiment molt gran d’una determinada línia de productes. El seu objectiu és oferir-ho tot del sector elegit i aconseguir una notable quota de mercat.

La presència dels “category killers”, suposa un gran desafiament tant per als grans establiments generalistes com també per als petits comerços minoristes ja que sofreixen una duríssima competència.

Els avantatges competitius que presenten aquest tipus d’establiments es sostenen en una oferta àmplia i superior a la dels seus competidors, en establiments de mitjanes o grans dimensions i, també, en localitzacions estratègiques, moltes vegades a la perifèria de les grans ciutats. A més, fomenten l’ús de l’autoservei i la presència d’empleats experts en el producte. Molts d’aquests centres tenen la seva pròpia línia comercial.

Lligat a aquest fenomen, darrerament s’ha produït un altre boom: el de satisfer no tan sols les necessitats directament vinculades amb una determinada activitat, sinó també les col·laterals. Alguns exemples: a Decathlon trobem motxilles i botes de muntanya, però també, productes energètics i llibres de viatges, a les tendes Imaginarium trobem tota mena de joguines, però també una línia cosmètica infantil, llibres o una agència de viatges especialitzada. En ocasions, com ocorre amb la tenda sueca d’Ikea, l’aposta és lleugerament diferent, es tracta d’aprofitar el trànsit de clients per a vendre unes productes no vinculats al negoci típic però sí a la imatge de la companyia. Qui no s’ha menjat unes galetones d’autèntica mantega sueca just després de passar per caixa.

Tot s’hi val per atreure clients. Anem de compres?

Les caixes d’estalvi i bancs mantenen des de fa temps una relació propera amb el món del llibre. Per exemple, fa anys regalaven llibres als seus clients, han patrocinat o subvencionat publicacions, solen tenir potents departaments d’edició i publicació, convoquen concursos o premis literaris i han participat empresarialment en alguna editorial. Ara hem descobert un nou nexe, un producte que si més no resulta curiós.

Es tracta del Dipòsit Memòries de Caixa Catalunya. Una imposició bancària a termini que ofereix com a remuneració la redacció i edició de les memòries autobiogràfiques del client. La idea és reconèixer i preservar els recorreguts personals que atresora la gent gran. Una innovadora opció d’estalvi que ofereix diferents formes de custodiar alguna cosa més que els diners: els records i les experiències de tota una vida.

En concret, aquest dipòsit ofereix tres prestacions vinculades a diferents condicions: la redacció (per un periodista)  i edició (en paper) de les memòries autobiogràfiques del client; la confecció d’un àlbum fotogràfic, el que diuen “Una vida en imatges” o bé; la digitalització de documents d’especial valor per al dipositari, ells li diuen “Caixa forta digital”, que es lliura en un llapis de òptic amb una còpia que queda en guarda i custodia a l’entitat bancària.

Els Dipòsit Memòries formen part d’una nova línia de negoci basada en prestacions socio-assitencials o de serveis per a la vida quotidiana. Ara els bancs ja no ens donaran interessos, sinó tractaments a domicili, assessorament, estades a balnearis, etc. etc.  Una nova forma de fidelitzar clients i captar nous dipòsits i comptes.

La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona arriba a l’edició número 100 dels Esmorzars de negocis  iniciats el març de 1999.

Els esmorzars tenen l’objectiu de fomentar l’intercanvi d’experiències entre empresaris i aprofundir en els temes de més interès per a les empreses exportadores amb la visió d’entitats expertes.

Una de les principals dificultats a l’hora d’accedir als mercats internacionals és la reduïda dimensió de moltes empreses o organitzacions. En aquest sentit serà bàsic poder establir acords de cooperació tant a nivell local com a l’exterior per poder realitzar accions de promoció i tenir presència d’acord amb les necessitats dels mercats exteriors.

En l’últim esmorzar de la Cambra de Comerç, celebrat el 16 de setembre, es van analitzar dos exemples significatius:
· Convertir Barcelona en centre d’atracció de turisme mèdic, «exportació a la inversa», segons el ponent Jaume Tort,  Director executiu de Barcelona Centre Mèdic.
· Difondre arreu del món una experiència d’èxit en el mercat espanyol i que no semblava de fàcil exportació, com és el model de restaurants de menjar ràpid com ara Pans&Company, Fres Co, Fresh&Co (filials del gegant Agrolimen), que va ser presentat per Andrés Jover,  Director Internacional de Eat Out.

Tort va explicar coses desconegudes però que ja són una realitat. Hi ha 10.000 pacients d’arreu del món que vénen a Barcelona atrets per l’alta qualitat que ofereixen els 21 centres hospitalaris privats de la ciutat: Oftalmologia, urologia, oncologia… Clients de països àrabs, russos, europeus i, a l’espera de la reforma sanitària d’Obama, també arribats dels EUA.

Jover va oferir un model suggestiu sobre la manera d’implantar-se a l’exterior. Saber elegir socis locals, que comparteixin principis mínims en la qualitat del servei, i adaptar-se als gustos dels clients dels seus restaurants. Els exemples més intel·ligibles eren que a Portugal comparteixen la marca Loja das Sopas, a Itàlia bategen els entrepans com a Gaudí i Picasso, a l’Índia promocionen el concepte Mediterrani i als països àrabs els seus establiments separen les taules per a famílies i per a solters.

El cas és adaptar-se…

Fonts: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
El Periódico de Catalunya

The 100 Oldest Companies in the World — La constructora Kongo Gumi, fundada  l’any 578 a Osaka (Japó), ocupava la primera posició en la llista d’empreses més antigues del món fins a 2007, any en què va cessar la seva activitat. Els seus executius llavors eren la 40a generació de la família Kongo.

Al llarg dels segles Kongo Gumi va participar en la creació d’edificis reconeguts i ara històrics com el Castell d’Osaka, del Segle XV

A l’estat espanyol, la primera companyia que apareix a la llista és l’empresa catalana Codorniu, fundada l’any 1551, en la posició 17 del món.

La història de la família Codorniu es remunta a mitjan segle XVI. Un document de l’època dóna fe de l’existència de Jaume Codorniu i confirma que, llavors, la família ja posseïa premses, barrils i bótes. El 1659, es casen Anna, la pubilla dels Codorniu, i Miquel Raventós. Anna va ser l’última de la saga familiar que va portar el cognom Codorniu.

Trobareu documents sobre història empresarial al catàleg del CRAI de la UB