Un dels recursos més utilitzats a les biblioteques de la Facultat d’Economia i Empresa és SABI, una base de dades d’anàlisi financer d’empreses que, a dia d’avui, permet recollir i analitzar fàcilment la informació general i comptes anuals de més de 1.080.000 empreses espanyoles i 320.000 empreses portugueses.

La base de dades conté fins a 10 anys d’informació històrica dels comptes de cada empresa i es pot fer la cerca per empresa o grup d’empreses. Els informes es poden imprimir o exportar a un full de càlcul i es pot triar l’idioma (castellà, portuguès o anglès) i la moneda que interessi i realitzar diferents gràfics amb les dades resultants.

SABI també ofereix la possibilitat de comparar diferents empreses a dos nivells: a) comparar una companyia amb un grup de referència o; b) comparar una companyia amb quatre, deu o vint companyies diferents.

Recordeu que podeu accedir i consultar aquesta base de dades des del ReCercador.

No oblideu tampoc que, si voleu aprofundir en el coneixement d’aquest recurs podeu sol·licitar una sessió de formació a les nostres biblioteques.

Google disposa d’informació de cada habitant de la Terra que cerca a Internet, una estadística gairebé infinita que creix cada segon. Aquestes dades, per exemple, van ajudar en un primer moment els governs de Mèxic i dels Estats Units a detectar els primers brots de grip A, i ara pot ser que aquests índexs anticipin el final de la crisi econòmica.

Hal Varian, professor en excedència de la Universitat de Berkeley i actualment economista en cap de Google,  sembla ben convençut d’aquesta possibilitat. Ell presumeix de “predir el present“, i pel que fa a l’economia, no ho veu pas malament. Aquest optimisme és possible perquè a Google analitzen els patrons de les cerques dels usuaris en temps real, mentre que els governs i les institucions financeres poden trigar setmanes a compilar resultats preliminars i fins i tot mesos en publicar els definitius.

I segons aquestes dades, Hal Varian assenyala que el deteriorament econòmic ja ha tocat fons. A Google s’ha reactivat la demanda de béns de consum i les cerques d’habitatges s’estan recuperant lentament. També sembla que les peticions de prestacions per desocupació als EUA estan baixant una mica cada setmana. És el que ja s’ha batejat com a Googlenomics.

Per altra banda, el potencial de conèixer les dades de cerca dels seus usuaris i l’ús que  Google en pugui fer, ha fet que els darrers mesos el cercador estigui en el punt de mira de bona part dels organismes reguladors, tant dels EUA com d’Europa.

En seguirem la pista…

La proposta del nou sistema de finançament aprovada ahir, s’explica en 76 folis que el Govern de l’Estat va presentar a les comunitats. Entre els fulls de la proposta apareix aquesta equació que serveix per calcular la xifra que li tocarà a cada autonomia.

Si us plau, que algú ens aclareixi quelcom!

]]> http://bloceconomiaiempresa.ub.edu/2009/07/16/lequacio-del-sistema/feed/ 0 la Biblioteca [Font de l'imatge: ADN] http://bloceconomiaiempresa.ub.edu/2009/06/23/petards-si-pero-segurs/ http://bloceconomiaiempresa.ub.edu/2009/06/23/petards-si-pero-segurs/#comments Tue, 23 Jun 2009 20:00:47 +0000 la Biblioteca http://bloceconomiaiempresa.ub.edu/?p=4197 ]]>

“Si la pólvora i el foc tinguessin la seva titulació universitària, entre les més de 200 colles de diables i dimonis que hi ha repartides per Catalunya hi hauria uns quants llicenciats”.

“Qui pot ensenyar millor a llençar coets i petards?”, reflexiona Joan Porqueras, vice-president del Ball de Diables de Reus. L’entitat fa nou anys que va començar a fer pedagogia de la pirotècnia en les escoles de la ciutat.  Aquest any han participat nou col·legis i mig miler d’escolars. En les classes, la majoria alumnes de cinquè i sisè de primària, ensenyen als nens a gaudir dels petards sense riscos, des del moment d’anar a la botiga fins que encenen la metxa. És el que a Reus es denomina el Pim, Pam, Pum, una campanya que es repeteix cada any, coordinada per l’Ajuntament, el Ball de Diables i una empresa pirotècnica.

Es donen consells per a una manipulació segura dels petards; sobre l’encès, preferiblement amb metxa, i sobre el lloc adequat per a llançar-los, alertant del perill de col·locar-los en maons, ampolles o bústies, o d’encendre’ls aguantant-los amb la mà i apagar-los a cop de sabata. Al final de la classe, cada alumne encén el seu petard.

La revetlla d’aquest any pot ser l’última abans de l’entrada en vigor de la directiva 2007/23/CE, del Parlament Europeu. A l’espera de la seva adaptació a la legislació espanyola, la directiva, que entrarà en vigor el 2010, prohibeix de forma explícita vendre o posar a disposició dels menors de 12 anys qualsevol tipus d’article pirotècnic.

El Ministeri d’Indústria entén que això s’aplicarà en el cas de la venda al mercat, en revetlles com la de Sant Joan seran els pares els que posaran a mans dels seus fills la pirotècnia.

La crisi afecta la venda de material pirotècnic que cau  entre un 20 i un 30% respecte a l’any passat, cada família es gastarà entre 20 i 25 Euros en petards.  Aquest any, la novetat més destacada que es pot trobar a les botigues de petards és un sistema per encendre petards a distància,  amb l’ajut d’un comandament.

Un altre producte típic de la Revetlla de Sant Joan són les coques. El Gremi de Pastisseria de Barcelona preveu vendre més d’un milió i mig de coques, quantitat similar a la de l’any passat. Cada català es menjarà de mitjana uns 100 grams de coca, unes postres que mariden molt bé amb caves i vins dolços, com ara el moscatell.  La previsió és que els preus de les coques es mantindran aquest any i es calcula que una família de quatre persones s’hi gastarà de 16 a 30 Euros aproximadament.

Bona Revetlla!!!

Us informem que els nostres informàtics han afegit un nou programa als ordinadors del fons de la sala (sota finestra) de Biblioteca del Campus Diagonal Nord. Es tracta d‘EViews.

EViews és un programari d’anàlisi estadística que permet fer estimacions de sèries de temps, projeccions, simulacions de models a gran escala, gràfiques de presentació o només maneig de dades.

També aprofitem per recordar-vos tots els programes instal·lats en aquests ordinadors: SPSS 14.0, R Project, Tinn-R, SAS 9.1, Multicua, Derive 5 i Octave.

Els podeu utilitzar sempre que els necessiteu, però aquests ordinadors són especialment útils per als estudiants que fan servir les nostres instal·lacions els caps de setmana, els festius i en època d’exàmens, quan la biblioteca amplia el seu horari a les nits i la Facultat, evidentment, està tancada i no podeu accedir a les seves sales d’informàtica.

Mapping Worlds és una nova forma d’observar el món. Són mapes interactius que ofereixen una nova perspectiva dels països contemporanis, dimensionats no pas en funció de la seva mida física, sinó tenint en compte el seu valor en relació a un determinat aspecte, un indicador econòmic, polític, social o cultural, de forma que permeten detectar i analitzar les diferències o similituds entre països i regions.

A Mapping Worlds tenen una eina que anomenen SHOW® que mostra els mapes, però alhora també ofereix dades numèriques i percentuals de cada país en cadascun dels aspectes tractats.

Tots els mapes estan desenvolupats i executats per experts en cartografia i disseny informàtic, són agregats periòdicament i cobreixen un ampli ventall de temes proporcionats per les institucions més reconegudes en els seus camps. A més, sempre que respecteu els drets d’autor establerts, podeu utilitzar els mapes en els vostres treballs acadèmics, proposar-ne de nous o fer suggeriments per millorar els existents.

No deixeu de consultar aquesta curiosa i instructiva eina.

La revista nord-americana PortFolio publica un interessant gràfic sobre el que es paga arreu del món per la benzina. Es tracta d’un mapa sensitiu que ens permet veure per àrees geogràfiques a quan estan pagant els conductors de cada país el galó d’aquest combustible (recordeu: 1 galó americà = 3,7854118 litres).

Del mapa es pot extreure que, a Europa, el lloc on més cara resulta la benzina es als Països Baixos amb 9,97 $ per galó. Espanya es situa amb una posició intermèdia amb 7,76 $ per galó, sent Moldàvia els país on els preus són més baixos amb 4,85 $ per galó.

A Amèrica el preu més baix el tenen els principals països productors: Veneçuela (0,12 $ per galó), Mèxic (2,62 $ per galó) i els EUA (3,73 $ per galó) i resulta del tot curiós com a Haití, una de les economies més pobres del món, registra el preu més alt de tota la zona (6,5 $ per galó).

Si mirem el mapa en la seva globalitat veiem com la Franja de Gaza registra els preus més alt de tot el món 26,6 $ per galó (un preu desmesurat fins i tot si el comparem amb el que costa a Cisjordània (7,05 $ per galó) i fruit, sens dubte, de la convulsa situació política de la zona). El preu més baix el tornem a trobar a Veneçuela (0,12 $ per galó) seguit d’Iran amb 0,41 $ per galó.

Les dades són dels mesos de juliol i agost en funció dels països i el preu vigent a cada país ve acompanyat de la seva renda per càpita. Mireu-vos el mapa. Es poden arribar a conclusions molt i molt interessants.

Si voleu fer les diferents conversions Dollars-Euros i Galons-Litres aquí teniu dos conversors molt eficaços.

Recordeu també que la Biblioteca d’Econòmiques disposa d’un bon grapat de anuaris geopolítics i econòmics a la vostra disposició.

La Biblioteca d’Econòmiques posa a la vostra disposició la “Guia general d’Estadística“.

Aquesta guia és una recopilació acurada d’eines i recursos d’interès estadístic com ara bases de dades, conferències i congressos, diccionaris, glossaris i bibliografies, associacions, recursos d’ensenyament i recerca, publicacions electròniques i software estadístic. Tota una selecció al vostre abast per facilitar-vos l’estudi i la recerca a la nostra Universitat.

La guia general es complementa amb dos subguies relacionades les Estadístiques per zones i les Estadístiques per temes.

Totes les guies estan fetes per bibliotecàries especialitzades que, a l’hora d’elaborar-les, han valorat més la qualitat dels recursos que la quantitat. No deixeu de consultar-les i recordeu que qualsevol suggeriment de millora sempre serà molt ben rebut.

Recentment va sortir una nova edició de l’OECD Factbook, una eina imprescindible per estar al dia de les dades estadístiques més importants dels països membres de l’OCDE.

L‘OECD Factbook forma part de SourceOECD, base de dades subscrita per la Universitat de Barcelona que recull no només indicadors estadístics, sinó que també dóna accés al contingut del conjunt de materials publicats per aquest organisme: llibres, publicacions periòdiques, bases de dades, working papers, etc… Tot des d’una única interfície de cerca i tot a la vostra disposició.

Podeu accedir a la totalitat de la base de dades des del ReCercador de la Biblioteca

Sabeu qui són els més grans consumidors de gelats del món?: els neozelandesos, que s’empassen 26.3 litres de gelat per habitant i any. A l’estat espanyol els primers del rànquing són els andalusos, amb uns mòdics 6 litres per càpita i any.

Més dades. Segons l’Asociación Española de Fabricantes de Helados (AEFH), el passat estiu el 86,7% de la població espanyola va afirmar haver consumit gelats, essent el grup d’edat que ha tingut el consum més alt el de 26 a 35 anys. Així mateix,  proporcionalment hi ha més dones que homes consumidors d’aquest producte.

Per àrees geogràfiques, la zona on més se’n va consumir, com ja s’ha dit, és Andalusia, seguida del País Valencià i Catalunya, mentre que en el costat oposat es troba la zona centre-nord (Cantàbria, Palència, Burgos, Logronyo, Pamplona i el País Basc).

Quant a la freqüència de consum, el 30,3% de la població ho ha fet de dues a tres vegades per setmana, seguits dels que almenys ho han fet un cop per setmana (23,3%).

El lloc més habitual per al consum d’aquest aliment a qualsevol estació és la llar, seguida de les gelateries en el període estival, i els bars o restaurants a l’hivern. Així mateix, malgrat que les dades demostren que les vendes es continuen concentrant en els mesos d’estiu — de juny a setembre–, en els últims anys a Espanya s’observa una major tendència a consumir-ne en qualsevol estació.

L’any passat aquest sector industrial en van vendre a Espanya 270 milions de litres, mentre que les exportacions van assolir els 51 milions, un 10,4% més que l’any anterior.

A la biblioteca trobareu bases de dades i recursos informatius sobre estadística, i si voleu saber més coses sobre els gelats també tenim un bon grapat de llibres, revistes i vídeos a les nostres sales.