Amb motiu del cinquantenari de la mort d’Arthur Cecil Pigou (1877-1959), la Biblioteca d’Econòmiques ha presentat una exposició virtual sobre aquest economista britànic, deixeble d’Alfred Marshall i professor de John Maynard Keynes.

A l’exposició es pot fer un petit recorregut per la seva biografia, accedir a tota la bibliografia disponible a la Biblioteca i consultar els principals temes i conceptes relacionats amb els seus treballs.

Recordeu que Arthur C. Pigou va ser capdavanter en els estudis sobre l’economia del benestar, concepte que va servir de precedent per a estudis posteriors sobre el benestar social i l’estat del benestar.

La Biblioteca d’Econòmiques té una important col·lecció d’obres sobre l’economia del benestar i gran part de l’obra escrita d’Arthur C. Pigou. Ja sabeu que teniu tots aquests llibres a la vostra disposició a les nostres sales.

Avui us explicarem una petita història:

Acte 1: una exposició que no deixarà ningú indiferent: Quinquis dels 80, al CCCB. Una mirada sobre la subcultura quinqui que va viure el seu apogeu entre 1978 i 1985 i que és un reflex fidel de les transformacions urbanístiques, socials, polítiques i econòmiques que van fustigar el país en aquell període.

Acte 2: un escriptor: Javier Pérez Andújar. Català, nascut a Sant Adrià del Besòs el 1965.  Molt probablement, fill de la cultura quinqui de llavors. Aquest autor surt tots els dimecres al programa de llibres de TV3  L’hora del lector i és col·laborador habitual d’”El País”, on va publicar el proppassat 26 de maig un article preciós titulat “Talego, talego, qué dolor“.

Acte 3: una lectora. Avui periodista, fa 25 anys quinqui també. Dels quinquis de La Florida. Paraules majors. La lectora-periodista-exquinqui es mira amb ulls emocionats l’article de Pérez Andujar. Els records amagadets brollen.

Acte 4: la lectora troba la manera de localitzar l’escriptor i li redacta agraïda aquest text:

“No suelo hacer esto y no tengo ni [...] idea de cómo localizarte. Google no me ha ayudado nada. Tengo que decirte que tu columna de ayer me llegó al alma. Gracias por esa memoria herida.

Me enamoré de algunos quinquis y estaba con ellos cuando empezaron a meterse caballo como si fueran canutos… Pantalones pitillo, bambas Hayber, camiseta sin mangas, peine y llavero colgando… Más tarde los vi salir de la cárcel y morir de sobredosis. Mis vecinos de la mala suerte.

Los buenos hijos (a los que los quinquis  les robaban los relojes y las bambas), morían por salir del barrio, por olvidarlo. Ellos morían por volver a verlo, cuando los consumía el sida. [...] Un genocidio en toda regla. Toda una generación de hijos de obreros víctimas de la mentira igualitaria y libertaria  de los 80. De la mentira de la “integración” de sus padres andaluces o gallegos.

Algunos curritos nos salvamos, pero no olvidamos. Aquellos quinquis se clavaron en la vena la rabia, en vez de clavársela al sistema que los expulsaba… Algunos nos obligamos a no olvidar esa rabia, para no olvidar de donde venimos.  Aunque ahora ya hayamos aprendido a vestirnos para entrar en los museos y pasar desapercibidos dentro de ellos. Las Juanis ilustradas bailaremos sobre la tumba de Porcioles”.

Acte 5: l’escriptor, també agraït i emocionat, li respon:

“Querida amiga [...], muchas gracias por tu correo tan verdadero y tan intenso, me has emocionado. Y la verdad es que tu texto era lo que tendría que haberse publicado el otro día en el diario. Es cierto que nos volvimos locos por salir para olvidar, pero también es cierto que uno acaba asumiendo que no se puede olvidar, porque sólo olvidan los muertos. [...]. J.

Epíleg: els quinquis, la seva memòria, ara als museus… d’aquí a no res, de ben segur, s’estudiaran a la universitat. La lectora és Montse Santolino, periodista especialitzada en comunicació de les ONGD i educació pel desenvolupament, tècnica de l’Àrea de Comunicació i  Educació de la Federació Catalana d’ ONGD i membre del la Xarxa Comunicació i Ciutadania. Ella com veieu, manté els seus records intactes. Alguns de nosaltres, ara, els estem recuperant.

Trobareu documents sobre delinqüència juvenil, drogues i delinqüència, bandes juvenils i altres temes afins al nostre catàleg.

Del 2 al 16 de febrer de 2009 podeu visitar l’exposició «Sigues lingüísticament sostenible» al passadís central de l’edifici 690 de la Facultat d’Economia i Empresa.

Creada amb motiu de l’Any Internacional de les Llengües al 2008, El decàleg Sigues lingüísticament sostenible és un projecte desenvolupat pels serveis lingüístics de vuit universitats catalanes amb el suport del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa amb l’objectiu de difondre entre la comunitat universitària la importància que té la sostenibilitat de la diversitat lingüística.

L’exposició presenta un decàleg de pensaments elaborat pel grup GELA (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades), perquè els parlants de les llengües minoritàries, com el català, adoptin una postura conscient per treballar perquè no desapareguin.

L’estudiant lingüísticament sostenible valora les persones, i per això no espera que se subordinin. Valora la diversitat, perquè és una persona lliure i sap que la llibertat implica no renunciar a ser qui ets. Valora el coneixement, perquè el fa més lliure i humà. L’estudiant lingüísticament sostenible és conseqüent, i per això el seu comportament lingüístic va a favor de les persones, de la diversitat i del coneixement.

Si volteu pel passadís de la Facultat  feu un breu (kit-kat) i visiteu l’exposició.

Catalunya serà la protagonista de l’Expo Zaragoza 2008 l’Onze de Setembre, quan se celebrarà el Dia d’Honor de Catalunya.
Els actes començaran per la tarda, amb l’arribada del president de la Generalitat al pavelló de Catalunya. Al vespre hi haurà un espectacle audiovisual sorpresa a l’aire lliure, davant del pavelló d’Aragó, produït i retransmès en directe per Televisió de Catalunya. A continuació, s’oferirà una degustació de cuina catalana.

Cal assenyalar que només queden 4 dies perquè tanqui les seves portes l’Exposició Internacional i comença ja el compte enrere per a la fase Post-Expo, convertint els pavellons del recinte Expo en un parc empresarial de 160.000 metres quadrats dels quals bona part ja estan adjudicats a empreses de renom nacional.
El projecte de reestructuració ha estat encarregat conjuntament als reconeguts “Estudio Lamela” i “Máster de Ingeniería y Arquitectura“, i la comercialització dels espais interiors ha estat portada a terme per les consultories internacionals “Jones Lang LaSalle” i “King Sturge“. El projecte manté la imatge essencial dels edificis emblemàtics, només desapareixeran els elements efímers. El parc empresarial post-Expo jugarà un paper decisiu en la Saragossa del futur.

Catalunya està present en cada racó a Expo Zaragoza 2008, començant per la seva mascota Fluvi, dissenyada pel català Sergi López.

Bona part del marxandatge que es fa amb material reciclat surt dels tallers de la presó Model de Barcelona. Els vehicles elèctrics que es mouen per dins del recinte han estat fabricats a Cornellà tal com es pot veure al vídeo que va emetre TV3. Hi ha altres catalans que han deixat la seva empremta en algunes de les edificacions que hi ha al recinte, com el Parc de l’Aigua, una gran zona verda d’esbarjo que serà un dels llegats que l’Expo deixarà a la ciutat.

El pavelló de Catalunya a l’Expo reuneix també les aportacions d’artistes, dissenyadors i empreses líders en els seus sectors, com la centenària Oliver Rodés (anàlisis d’aigües minerals) o la més jove Activa Multimèdia (tecnologies interactives), amb l’objectiu de projectar internacionalment una imatge de Catalunya vinculada a l’art, el disseny, la innovació i la promoció econòmica.

Cal assenyalar que Catalunya serà la protagonista de l’Expo Zaragoza 2008 l’Onze de Setembre, quan se celebrarà el Dia d’Honor de Catalunya.

Ahir dijous 24 d’abril va tenir lloc a l’Aula Magna de la Facultat d’Econòmiques i Empresarials un acte en record del catedràtic Lluís Argemí i d’Abadal. En l’homenatge hi han intervingut el degà de la Facultat, Antonio Alegre, així com destacades personalitats com ara l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, el degà de la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales de la Universidad Complutense de Madrid, Luis Perdices, o el professor de l’Instituto Superior de Economia e Gestão de la Universidade Técnica de Lisboa, José Luís Cardoso.

El mateix dia de l’homenatge s’ha inaugurat al vestíbul de la Facultat una exposició organitzada per la Biblioteca d’Econòmiques que recull una mostra de l’obra del professor Argemí i que estarà oberta al públic durant les properes setmanes.

La Biblioteca, a més, ho complementa amb una Exposició virtual amb la seva bibliografia, algunes imatges i els recordatoris dels seus companys.

Felicitem des d’aquí els nostres companys per la feina feta i us emplacem a visitar l’exposició al vestíbul de la Facultat i el recull virtual al nostre web.