Bloc d’Econòmiques i Empresarials

Biblioteques de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB

Arxiu de la ‘Història’ Categoria

Els murs que no han caigut

Publicat per la Biblioteca a Dimecres, 11 Novembre 2009

alambreDilluns passat les nostres companyes del Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República se sumaven, amb un interessant post, a les celebracions pel 20è aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Nosaltres, per suposat, també ho fem i aplaudim que ja hagin passat 20 anys d’aquest esdeveniment històric.

Malgrat tot, dues dècades després de la caiguda del mur berlinès, el món continua ple de barreres que divideixen països, pobles i famílies, des del Brasil a Xipre, o des de Cisjordània a Mèxic.

Les raons que els govern esgrimeixen són múltiples: combatre la violència, la immigració il·legal, defensar l’economia o fins i tot evitar la propagació de la febre aftosa, però el resultat és sempre el mateix: separar i atemorir.

Bussejant per la web hem descobert com la pàgina de la BBC World presenta una panoràmica de 14 murs que encara segueixen dempeus. Molts d’ells són poc coneguts, i la majoria estan silenciats pels governs i pels mitjans de comunicació. Si no són notícia no existeixen, i si no existeixen no cal combatre’ls. Però la realitat és que hi són, i milions de persones els pateixen.

Quan molts de nosaltres celebren que el 9 de novembre de 1989 el més simbòlic de tots els murs va caure a la capital alemanya, no està de més fer un repàs a tots els maons que resten per enderrocar i tots els filats que encara s’han de tallar. Teniu a mà els martells i les cisalles?

Com sempre, recordeu que si cerqueu al nostre Catàleg trobareu un bon grapat de llibres que tracten tots aquest temes.

I també, perquè no, una recomanació: visiteu les pàgines especials que sobre el mur de Berlín han fet la gent de TV3. Hi ha de tot: un bloc especialitzat, un bon grapat d’imatges d’arxiu i dels programes informatius que us podeu descarregar o visualitzar, un especial sobre cinema i el mur, etc. Fins i tot tenen un mur virtual on podeu traslladar-vos 20 anys enrere i grafitejar-lo.

Publicat en Commemoracions, Història, Política, Sociologia, Solidaritat | Etiquetat: , , , , | Deixa un Comentari »

Bacardí: tot va començar a Sitges

Publicat per la Biblioteca a Dilluns, 21 Setembre 2009

Don_Facundo_Bacardi_MassoSi passegeu aquests dies per uns dels jardinets del passeig de la Ribera de Sitges veureu que hi ha un nou element decoratiu. Es tracta d’una enorme i ostentosa escultura firmada per l’artista Lorenzo Quinn. Una circumferència oberta per dalt que es completa amb la imatge d’un ratpenat, símbol de la casa Bacardí. I es què, el proppassat 9 de setembre Sitges va retre homenatge a Facund Bacardí Massó (1814-1887), fill de la vila que va emigrar a Cuba el 1830 on va fundar la famosa marca de begudes espirituoses.

Allà, a Cuba, Bacardí va prosperar com a importador de vins i el 1852 va començar a experimentar un nou procés de destil·lació del rom per tal d’obtenir una beguda més suau. Així, després d’anys de proves, va aconseguir produir per al seu propi ús un rom refinat que distribuïa entre amics i coneguts. El 1862, al cap de 32 anys d’arribar a l’illa, va adquirir una petita destil·leria a Santiago de Cuba i va fundar la companyia, amb el símbol d’un ratpenat.

escultura bacardi

Han passat 147 anys, i Bacardi Limited ha esdevingut l’empresa privada familiar de licors més important del món i la quarta companyia en el rànquing mundial d’empreses de begudes destil·lades. Avui dia, la seu central de la societat es troba a les Illes Bermudes, té un volum de negoci de més de 5.500 milions de dòlars anuals amb una venda de més de 200 milions d’ampolles en més de 210 països.

Per cert, l’elecció del ratpenat com a logo de l’empresa té una petita història darrere: a la destil·leria hi havia una colònia d’aquests quiròpters i, com que molta gent no sabia llegir, la seva dona, Amalia, va pensar que seria fàcil identificar el rom amb el mamífer. Van acceptar la idea i així es va quedar, Ron&Bat.

Publicat en Història empresarial, Personatges | Etiquetat: , , , | Deixa un Comentari »

Les cent empreses més antigues del món

Publicat per la Biblioteca a Divendres, 18 Setembre 2009

codorniu1The 100 Oldest Companies in the World — La constructora Kongo Gumi, fundada  l’any 578 a Osaka (Japó), ocupava la primera posició en la llista d’empreses més antigues del món fins a 2007, any en què va cessar la seva activitat. Els seus executius llavors eren la 40a generació de la família Kongo.

Al llarg dels segles Kongo Gumi va participar en la creació d’edificis reconeguts i ara històrics com el Castell d’Osaka, del Segle XV

A l’estat espanyol, la primera companyia que apareix a la llista és l’empresa catalana Codorniu, fundada l’any 1551, en la posició 17 del món.

La història de la família Codorniu es remunta a mitjan segle XVI. Un document de l’època dóna fe de l’existència de Jaume Codorniu i confirma que, llavors, la família ja posseïa premses, barrils i bótes. El 1659, es casen Anna, la pubilla dels Codorniu, i Miquel Raventós. Anna va ser l’última de la saga familiar que va portar el cognom Codorniu.

Trobareu documents sobre història empresarial al catàleg del CRAI de la UB

Publicat en Empresa, Història empresarial | Etiquetat: , | Deixa un Comentari »

Mediterràniament: A. K. Damm

Publicat per la Biblioteca a Dimecres, 15 Juliol 2009

akdammEn termes publicitaris el Nadal és per al cava com l’estiu és per a la cervesa.  Ara toca estiu, i aquest any la cervesera catalana Damm s’ha despenjant amb un anunci molt mediterrani. Són molts anys a Barcelona i el mar i el sol enganxen. Però l’origen de la cervesa Damm no és pas a la Mediterrània, sinó una mica més amunt, al bell mig d’Europa, a Alsàcia.

El fundador d’aquesta empresa va ser August Kuentzmann Damm, cerveser nascut el 1842 a Sélestat, que es va refugiar a Barcelona el 1870 fugint de la guerra francoprussiana.

Posteriorment gran part de la família Damm també vingué a Barcelona. El seu nebot, el seu germà i el seu cosí s’hi instal·laren el 1872, i tots junts fundaren la primera fàbrica de cervesa al Poble Nou. Primer amb un soci català, i quatre anys més tard al carrer Viladomat 25,  ja en solitari. Un local que era alhora fàbrica i comerç.

Ja el 1904 la cervesa Damm rebia premis internacionals, i el 1929, aprofitant la seva participació a l’Exposició Universal de Barcelona, va cotitzar a la borsa.

Al llarg d‘aquests 133 anys Damm no ha parat de créixer. Els anys posteriors a la Guerra Civil van ser els de la seva expansió peninsular, amb l’absorció i creació de noves empreses. El 1991 van signar un acord de col·laboració amb la multinacional nord-americana Anheuser-Busch per produir i distribuir la marca Budweisser a Espanya, i avui dia compta amb fàbriques a Santa Coloma de Gramenet, El Prat de Llobregat, Múrcia, València i Madrid, així com una malteria a Bell-Lloc (el Pla d’Urgell).

La història d’A. K. Damm és paral·lela a la d’un altre alsacià, cerveser i immigrant a Barcelona: Louis Moritz. De Moritz i les seves cerveses en parlarem un altre dia.

Per cert, la cançó de l’anunci és diu Summercat i és del grup suec Billie, the Vision & the Dancers. Aquí us deixem la seva adreça a MySpace.  ♫ Tonight, tonight, tonight, tonight… ♫

P.S.: … i parlant de cerveses, no es perdeu el curiòs post “Cervesa de colors” dels nostres companys del Bloc de Farmàcia.

Publicat en Història empresarial, Personatges, Publicitat, cinema i TV | Etiquetat: , , , , , | Deixa un Comentari »

Commemoració dels 50 anys de la primera promoció d’Economistes de Catalunya

Publicat per la Biblioteca a Dilluns, 6 Juliol 2009

50anys«En les aules d’aquest pati, es va formar i va acabar els seus estudis ara fa 50 anys la primera promoció d’economistes de Catalunya».

Aquestes paraules són les que apareixen a la placa que es va inaugurar el dijous 2 de juliol al Pati de Lletres de l’Edifici Històric. En aquest acte de commemoració hi van intervenir, entre altres personalitats, el rector de la UB, Dídac Ramírez, la degana de la Facultat d’Economia i Empresa, Elisenda Paluzie, la vicedegana de la Facultat de Filologia, Teresa Español i Josep Maria Bricall, exrector de la UB i membre d’aquesta primera promoció d´economistes.

Fa 50 anys, Josep Maria Bricall, Joaquim Muns i Jacint Ros Hombravella, entre altres prop de 40 alumnes, acabaven els estudis a la UB com a llicenciats de la primera promoció de la Facultat d´Econòmiques, quan les classes es feien a l’Edifici Històric de Plaça Universitat. No va ser fins al 1967 en què aquest ensenyament es va traslladar a l’actual campus Portal del Coneixement a l´Avinguda Diagonal, on, des d’aleshores, s’imparteix.

[Text: Notícies de la Universitat de Barcelona]

Publicat en Activitats culturals, Commemoracions, Història, Homenatges | Etiquetat: , , | Deixa un Comentari »

Un conte de “quinquis” il·lustrats

Publicat per la Biblioteca a Dilluns, 8 Juny 2009

Quinquis dels 80Avui us explicarem una petita història:

Acte 1: una exposició que no deixarà ningú indiferent: Quinquis dels 80, al CCCB. Una mirada sobre la subcultura quinqui que va viure el seu apogeu entre 1978 i 1985 i que és un reflex fidel de les transformacions urbanístiques, socials, polítiques i econòmiques que van fustigar el país en aquell període.

Acte 2: un escriptor: Javier Pérez Andújar. Català, nascut a Sant Adrià del Besòs el 1965.  Molt probablement, fill de la cultura quinqui de llavors. Aquest autor surt tots els dimecres al programa de llibres de TV3  L’hora del lector i és col·laborador habitual d’”El País”, on va publicar el proppassat 26 de maig un article preciós titulat “Talego, talego, qué dolor“.

Acte 3: una lectora. Avui periodista, fa 25 anys quinqui també. Dels quinquis de La Florida. Paraules majors. La lectora-periodista-exquinqui es mira amb ulls emocionats l’article de Pérez Andujar. Els records amagadets brollen.

Acte 4: la lectora troba la manera de localitzar l’escriptor i li redacta agraïda aquest text:

“No suelo hacer esto y no tengo ni [...] idea de cómo localizarte. Google no me ha ayudado nada. Tengo que decirte que tu columna de ayer me llegó al alma. Gracias por esa memoria herida.

Me enamoré de algunos quinquis y estaba con ellos cuando empezaron a meterse caballo como si fueran canutos… Pantalones pitillo, bambas Hayber, camiseta sin mangas, peine y llavero colgando… Más tarde los vi salir de la cárcel y morir de sobredosis. Mis vecinos de la mala suerte.

Los buenos hijos (a los que los quinquis  les robaban los relojes y las bambas), morían por salir del barrio, por olvidarlo. Ellos morían por volver a verlo, cuando los consumía el sida. [...] Un genocidio en toda regla. Toda una generación de hijos de obreros víctimas de la mentira igualitaria y libertaria  de los 80. De la mentira de la “integración” de sus padres andaluces o gallegos.

Algunos curritos nos salvamos, pero no olvidamos. Aquellos quinquis se clavaron en la vena la rabia, en vez de clavársela al sistema que los expulsaba… Algunos nos obligamos a no olvidar esa rabia, para no olvidar de donde venimos.  Aunque ahora ya hayamos aprendido a vestirnos para entrar en los museos y pasar desapercibidos dentro de ellos. Las Juanis ilustradas bailaremos sobre la tumba de Porcioles”.

Acte 5: l’escriptor, també agraït i emocionat, li respon:

“Querida amiga [...], muchas gracias por tu correo tan verdadero y tan intenso, me has emocionado. Y la verdad es que tu texto era lo que tendría que haberse publicado el otro día en el diario. Es cierto que nos volvimos locos por salir para olvidar, pero también es cierto que uno acaba asumiendo que no se puede olvidar, porque sólo olvidan los muertos. [...]. J.

Epíleg: els quinquis, la seva memòria, ara als museus… d’aquí a no res, de ben segur, s’estudiaran a la universitat. La lectora és Montse Santolino, periodista especialitzada en comunicació de les ONGD i educació pel desenvolupament, tècnica de l’Àrea de Comunicació i  Educació de la Federació Catalana d’ ONGD i membre del la Xarxa Comunicació i Ciutadania. Ella com veieu, manté els seus records intactes. Alguns de nosaltres, ara, els estem recuperant.

Trobareu documents sobre delinqüència juvenil, drogues i delinqüència, bandes juvenils i altres temes afins al nostre catàleg.


Una exposició que no deixarà ningú indiferent: una mirada sobre la subcultura quinqui dels anys 80 amb la representació que va gaudir al cinema com a fil conductor: Perros callejeros, Navajeros, El pico, La estanquera de Vallecas

Publicat en Exposicions, Història, Sociologia | Etiquetat: , , | Deixa un Comentari »

Mor “Danon”

Publicat per la Biblioteca a Dimecres, 20 Maig 2009

danoneEl nom de Danon no us deu pas sonar. Proveu ara d’afegir-li una “e”. Què tal ara? Danon(e). Aquest sí que el coneixeu, de ben segur!

Danon era el nom familiar de Daniel Carasso, que va morir el proppassat 18 de maig als 103 anys d’edat i que era fill del fundador de Danone, el greco-sefardí Isaac Carasso.

Carasso pare va fundar Danone l’any 1919 a Barcelona, poc després de la seva arribada a la ciutat comtal on es va refugiar fugint de la I Guerra Mundial. Uns anys abans, a Salònica, la seva ciutat natal (llavors turca, ara grega i fronterera amb Bulgària), Isaac Carasso es va fer ressò de les teories del premi Nobel de Medicina de 1908, Ilià Mètxnikov, que proclamava que l’extrema longevitat de la pagesia búlgara es devia a la ingesta de iogurt. Aquesta teoria el va impulsar, un cop establert a Barcelona, a provar sort amb la producció industrial d’aquest producte, convençut del seu èxit.

La comercialització del iogurt no va ser fàcil al principi, encara que va ajudar el fet que els metges (també coneixedors de les teories de Mètxnikov) comencessin a recomanar-lo als pacients. Per aquesta raó els primers danones es venien en farmàcies. Més tard van començar a distribuir-se en lleteries, granges, drogueries i pastisseries. També la Casa Reial espanyola va començar a utilitzar-lo, la qual cosa va ajudar a la seva popularització.

placaNoms i teories mèdiques apart, el ben cert és que Daniel Carasso va consolidar la tasca industrial del seu pare i va crear el grup industrial làctic més gran del món. L’any 1929 va fundar Danone França, empresa que va capitalitzar el seu desenvolupament internacional i passada la II Guerra Mundial va saltar als EUA amb la marca Dannon. Posteriorment, el 1973, Danone es va fusionar amb BSN, grup d’empreses francès dedicat a la fabricació de vidre per a envasat i cerveses i que donà origen a l’actual Grup Danone. Avui dia, 90 anys després del primer iogurt industrial, Danone és present a 120 països i compta amb més de 75.000 treballadors a tots cinc continents. A Barcelona capital, però, només va quedar una placa commemorativa* al número 16 del carrer dels Àngels de Barcelona , que assenyala on era la primera fàbrica de l’empresa, i un molt modern local a la Diagonal, on recentment han obert el seu primer centre per al gran públic, amb venda directa de productes i restaurant.

*Nota: no cerqueu la placa a la façana del número 16, perquè no la trobareu. Va desaparèixer fa alguns anys, sembla ser que per culpa d’uns veïns que tenien un picabaralla amb l’Ajuntament. Però això és una altra història…

Publicat en Economia, Història empresarial, Personatges | Etiquetat: , , , , , , , | Deixa un Comentari »

Tutor2u*

Publicat per la Biblioteca a Divendres, 15 Maig 2009

Tutor2u* és una web especialitzada en recursos d’e-learning per als ensenyaments d’economia, empresa, negocis, política, dret, sociologia, història, estudis religiosos i temes relacionats.

La seva pàgina ofereix una gamma de recursos lliures, i també de subscripció, dissenyats per donar suport als professors i ajudar els estudiants.

Hi podeu trobar revistes especialitzades, cursos, blocs temàtics, recursos electrònics, materials didàctics, presentacions o, fins i tot, una xarxa social a Facebook.

Actualment Tutor2u* i els seus materials són emprats per més de 3.500 escoles del Regne Unit  i en centres d’ensenyament de més de 85 països.

Feu-hi una ullada, a veure què us sembla!

Publicat en Economia, Empresa, Història, Política, Recursos Web | Etiquetat: | Deixa un Comentari »

Etimologia: moneda

Publicat per la Biblioteca a Dimecres, 11 Març 2009

monedaResulta ben curiós l’origen de la paraula “moneda”. La seva etimologia es remunta a l’època romana, quan a Roma es va crear la primera seca al costat del temple de la deessa Moneta (una de les advocacions de Juno), protectora del matrimoni, la família i les riqueses de l’Imperi, a prop del Capitoli. Allà, als peus del temple, s’encunyaven les monedes i es custodiaven les arques d’aquest primitiu centre emissor romà.

Amb el temps, els calerons generats van prendre com a mot genèric el nom de la deessa, i els volants del temple es van convertir en la primera “Casa de la Moneda” destinada a fondre, fabricar i encunyar els diners de l’Imperi Romà.

El vocable, posteriorment, va evolucionar dins les llengües llatines. En francès és diu monnaie, en italià moneta, i en portuguès i gallec, per exemple, moeda. Alhora aquest terme també va ser adoptat i adaptat per altres llengües d’origen germànic. Així tenim: money en anglès, Münze en alemany, o munt en neerlandès.

Publicat en Divises, Història | Etiquetat: , | Deixa un Comentari »

L’esquema Ponzi, Madoff i el seminari

Publicat per la Biblioteca a Dimecres, 25 Febrer 2009

Carlo PonziDe ben segur que us sona el cas Madoff, la gran estafa econòmica dels darrers mesos, o els casos d’Afinsa i Fórum Filatélico fa ben poc a Espanya o, fins i tot, l’escàndol protagonitzat fa uns anys a Portugal per Dona Branca, “a banqueira do povo. Tots són casos basats en l’anomenat esquema Ponzi, una operació fraudulenta d’inversió que implica el pagament de prometedors o exagerats rendiments als clients/inversors d’un determinat producte financer.

Encara que el primer cas notori d’aquest tipus d’estafa s’atribueix a William Miller (sobrenomenat l’estafador del ‘520%’), que el 1899, als EUA, oferia un interès setmanal del 10%, aquest negoci fraudulent  rep el nom d’esquema Ponzi en “honor” de l’immigrant italià als Estats Units Carlo Ponzi, que al 1919 va deixar a la pobresa 20.000 persones aplicant un model piramidal de frau durant 8 llargs anys.

miller11Aquest “negoci” consisteix en un procés en el qual els guanys que obtenen els primers inversors són generats gràcies a noves persones que inverteixen i que cauen enganyades per les promeses d’obtenir grans beneficis. El sistema només funciona si creix la quantitat de noves víctimes. Una forma d’enganyifa econòmica esglaonada i de creixement piramidal que sempre, tard o d’hora,  acaba en fallida i on els dipositants mai no tornen a veure els seus diners.

Seguint aquest fil, fa ben poc vàrem llegir a “El Mundo” un article sobre el Primer Seminario Internacional de Estafas Piramidales, celebrat a finals de novembre de 2008 a la capital boliviana, La Paz. No ho sabíem, però es veu que Llatinoamèrica és dels llocs on més casos d’estafes d’aquest tipus es donen al món. Els organitzadors bolivians, tampoc sabem si per ser dels primers de la llista o per una altra raó que se’ns escapa, pretenien amb aquest seminari celebrar el norantè aniversari del primer cas Ponzi. I vés per on va resultar premonitori, ja que als pocs dies, l’11 de desembre, va ser detingut Bernard L. Madoff, expresident del Nasdaq i un dels inversors més actius dels últims 50 anys. Madoff, com ja sabeu, ha estat acusat del frau piramidal més gran que s’ha vist mai, amb més de 38.000 milions d’euros estafats.

Si voleu ampliar aquest tema, a les nostres biblioteques teniu al vostre abast diferents materials. No deixeu de consultar el nostre Catàleg.

Publicat en Economia, Història, Personatges, crisi econòmica | Etiquetat: , , , , | Deixa un Comentari »