Publicat per la Biblioteca a Dilluns, 21 Setembre 2009
Si passegeu aquests dies per uns dels jardinets del passeig de la Ribera de Sitges veureu que hi ha un nou element decoratiu. Es tracta d’una enorme i ostentosa escultura firmada per l’artista Lorenzo Quinn. Una circumferència oberta per dalt que es completa amb la imatge d’un ratpenat, símbol de la casa Bacardí. I es què, el proppassat 9 de setembre Sitges va retre homenatge a Facund Bacardí Massó (1814-1887), fill de la vila que va emigrar a Cuba el 1830 on va fundar la famosa marca de begudes espirituoses.
Allà, a Cuba, Bacardí va prosperar com a importador de vins i el 1852 va començar a experimentar un nou procés de destil·lació del rom per tal d’obtenir una beguda més suau. Així, després d’anys de proves, va aconseguir produir per al seu propi ús un rom refinat que distribuïa entre amics i coneguts. El 1862, al cap de 32 anys d’arribar a l’illa, va adquirir una petita destil·leria a Santiago de Cuba i va fundar la companyia, amb el símbol d’un ratpenat.
Han passat 147 anys, i Bacardi Limited ha esdevingut l’empresa privada familiar de licors més important del món i la quarta companyia en el rànquing mundial d’empreses de begudes destil·lades. Avui dia, la seu central de la societat es troba a les Illes Bermudes, té un volum de negoci de més de 5.500 milions de dòlars anuals amb una venda de més de 200 milions d’ampolles en més de 210 països.
Per cert, l’elecció del ratpenat com a logo de l’empresa té una petita història darrere: a la destil·leria hi havia una colònia d’aquests quiròpters i, com que molta gent no sabia llegir, la seva dona, Amalia, va pensar que seria fàcil identificar el rom amb el mamífer. Van acceptar la idea i així es va quedar, Ron&Bat.
Publicat en Història empresarial, Personatges | Etiquetat: Facundo Bacardí Massó, Lorenzo Quinn, Rom, Ron Bacardí | Deixa un Comentari »
Publicat per la Biblioteca a Divendres, 18 Setembre 2009
The 100 Oldest Companies in the World — La constructora Kongo Gumi, fundada l’any 578 a Osaka (Japó), ocupava la primera posició en la llista d’empreses més antigues del món fins a 2007, any en què va cessar la seva activitat. Els seus executius llavors eren la 40a generació de la família Kongo.
Al llarg dels segles Kongo Gumi va participar en la creació d’edificis reconeguts i ara històrics com el Castell d’Osaka, del Segle XV
A l’estat espanyol, la primera companyia que apareix a la llista és l’empresa catalana Codorniu, fundada l’any 1551, en la posició 17 del món.
La història de la família Codorniu es remunta a mitjan segle XVI. Un document de l’època dóna fe de l’existència de Jaume Codorniu i confirma que, llavors, la família ja posseïa premses, barrils i bótes. El 1659, es casen Anna, la pubilla dels Codorniu, i Miquel Raventós. Anna va ser l’última de la saga familiar que va portar el cognom Codorniu.
Trobareu documents sobre història empresarial al catàleg del CRAI de la UB
Publicat en Empresa, Història empresarial | Etiquetat: Codorniu, Kongo Gumi | Deixa un Comentari »
Publicat per la Biblioteca a Dimecres, 15 Juliol 2009
En termes publicitaris el Nadal és per al cava com l’estiu és per a la cervesa. Ara toca estiu, i aquest any la cervesera catalana Damm s’ha despenjant amb un anunci molt mediterrani. Són molts anys a Barcelona i el mar i el sol enganxen. Però l’origen de la cervesa Damm no és pas a la Mediterrània, sinó una mica més amunt, al bell mig d’Europa, a Alsàcia.
El fundador d’aquesta empresa va ser August Kuentzmann Damm, cerveser nascut el 1842 a Sélestat, que es va refugiar a Barcelona el 1870 fugint de la guerra francoprussiana.
Posteriorment gran part de la família Damm també vingué a Barcelona. El seu nebot, el seu germà i el seu cosí s’hi instal·laren el 1872, i tots junts fundaren la primera fàbrica de cervesa al Poble Nou. Primer amb un soci català, i quatre anys més tard al carrer Viladomat 25, ja en solitari. Un local que era alhora fàbrica i comerç.
Ja el 1904 la cervesa Damm rebia premis internacionals, i el 1929, aprofitant la seva participació a l’Exposició Universal de Barcelona, va cotitzar a la borsa.
Al llarg d‘aquests 133 anys Damm no ha parat de créixer. Els anys posteriors a la Guerra Civil van ser els de la seva expansió peninsular, amb l’absorció i creació de noves empreses. El 1991 van signar un acord de col·laboració amb la multinacional nord-americana Anheuser-Busch per produir i distribuir la marca Budweisser a Espanya, i avui dia compta amb fàbriques a Santa Coloma de Gramenet, El Prat de Llobregat, Múrcia, València i Madrid, així com una malteria a Bell-Lloc (el Pla d’Urgell).
La història d’A. K. Damm és paral·lela a la d’un altre alsacià, cerveser i immigrant a Barcelona: Louis Moritz. De Moritz i les seves cerveses en parlarem un altre dia.
Per cert, la cançó de l’anunci és diu Summercat i és del grup suec Billie, the Vision & the Dancers. Aquí us deixem la seva adreça a MySpace. ♫ Tonight, tonight, tonight, tonight… ♫
P.S.: … i parlant de cerveses, no es perdeu el curiòs post “Cervesa de colors” dels nostres companys del Bloc de Farmàcia.
Publicat en Història empresarial, Personatges, Publicitat, cinema i TV | Etiquetat: A. K. Damm, August Kuentzmann Damm, Billie the Vision & the Dancers, Cervesa, Cerveza, Damm | Deixa un Comentari »
Publicat per la Biblioteca a Dimecres, 20 Maig 2009
El nom de Danon no us deu pas sonar. Proveu ara d’afegir-li una “e”. Què tal ara? Danon(e). Aquest sí que el coneixeu, de ben segur!
Danon era el nom familiar de Daniel Carasso, que va morir el proppassat 18 de maig als 103 anys d’edat i que era fill del fundador de Danone, el greco-sefardí Isaac Carasso.
Carasso pare va fundar Danone l’any 1919 a Barcelona, poc després de la seva arribada a la ciutat comtal on es va refugiar fugint de la I Guerra Mundial. Uns anys abans, a Salònica, la seva ciutat natal (llavors turca, ara grega i fronterera amb Bulgària), Isaac Carasso es va fer ressò de les teories del premi Nobel de Medicina de 1908, Ilià Mètxnikov, que proclamava que l’extrema longevitat de la pagesia búlgara es devia a la ingesta de iogurt. Aquesta teoria el va impulsar, un cop establert a Barcelona, a provar sort amb la producció industrial d’aquest producte, convençut del seu èxit.
La comercialització del iogurt no va ser fàcil al principi, encara que va ajudar el fet que els metges (també coneixedors de les teories de Mètxnikov) comencessin a recomanar-lo als pacients. Per aquesta raó els primers danones es venien en farmàcies. Més tard van començar a distribuir-se en lleteries, granges, drogueries i pastisseries. També la Casa Reial espanyola va començar a utilitzar-lo, la qual cosa va ajudar a la seva popularització.
Noms i teories mèdiques apart, el ben cert és que Daniel Carasso va consolidar la tasca industrial del seu pare i va crear el grup industrial làctic més gran del món. L’any 1929 va fundar Danone França, empresa que va capitalitzar el seu desenvolupament internacional i passada la II Guerra Mundial va saltar als EUA amb la marca Dannon. Posteriorment, el 1973, Danone es va fusionar amb BSN, grup d’empreses francès dedicat a la fabricació de vidre per a envasat i cerveses i que donà origen a l’actual Grup Danone. Avui dia, 90 anys després del primer iogurt industrial, Danone és present a 120 països i compta amb més de 75.000 treballadors a tots cinc continents. A Barcelona capital, però, només va quedar una placa commemorativa* al número 16 del carrer dels Àngels de Barcelona , que assenyala on era la primera fàbrica de l’empresa, i un molt modern local a la Diagonal, on recentment han obert el seu primer centre per al gran públic, amb venda directa de productes i restaurant.
*Nota: no cerqueu la placa a la façana del número 16, perquè no la trobareu. Va desaparèixer fa alguns anys, sembla ser que per culpa d’uns veïns que tenien un picabaralla amb l’Ajuntament. Però això és una altra història…
Publicat en Economia, Història empresarial, Personatges | Etiquetat: Daniel Carasso, Dannon, Danon, Danone, Iogurt, Isaac Carasso, Productes làctics, Yogurt | Deixa un Comentari »
