Arxiu de la categoria ‘Indústria’
La Revista de Historia Industrial a RCUB
Publicat per la Biblioteca a dilluns, 8 octubre 2012
Publicat en Indústria, Recursos d'informació, Revistes | Etiquetat: Revista de Historia Industrial | Deixa un Comentari »
“Comprar, tirar, comprar”
Publicat per la Biblioteca a dilluns, 31 gener 2011
Actualització:
Una lectora del nostre bloc ens fa saber el següent: es troba més informació sobre el documental en aquesta pagina de Facebook. Avui, dimarts 1 de febrer, hi haurà un passi (versió catalana de 75 minuts) a l’Ateneu Rebel Poble Sec, c/Font Honrada 32 – 34, Barcelona, amb debat posterior amb la realitzadora.
Bateries que es moren als divuit mesos de ser estrenades, impressores que es bloquegen en arribar a un nombre determinat d’impressions, bombetes que es fonen a les mil hores … Per què, malgrat els avenços tecnològics, els productes de consum duren cada vegada menys?
Comprar, tirar, comprar és un documental sobre l’obsolescència programada, o el que és el mateix, la reducció deliberada de la vida d’un producte per incrementar-ne el seu consum. Sens dubte, uns dels motors de l’economia moderna.
El documental, dirigit per l’alemanya Cosima Dannoritzer i coproduït per TVE, és el resultat de tres anys d’investigació on s’aporten imatges d’arxiu poc conegudes i diferents proves documentals, i mostra les desastroses conseqüències mediambientals que es deriven d’aquesta pràctica. També presenta diversos exemples de l’esperit de resistència que està creixent entre els consumidors, i recull l’anàlisi i l’opinió d’economistes, dissenyadors i intel·lectuals que proposen vies alternatives per salvar economia i medi ambient.
Encara el podeu veure sencer a la web de TVE. Us el recomanem!.
Publicat en cinema i TV, Comerç, Ecologia, Economia domèstica, Indústria | Etiquetat: Cosima Dannoritzer, Documentals, obsolescència programada, TVE | 2 Comentari »
Fa 60 anys va venir un “negrito” de l’Àfrica tropical
Publicat per la Biblioteca a divendres, 17 desembre 2010
Bé, el Cola-Cao, que és el producte estrella de Nutrexpa, va néixer el 1946 i la cançó del negret, però, encara va trigar. No va començar a sonar fins al 1955. Però la llavor de tot això, l’empresa Nutrexpa, si que ha celebrat 60 anys aquest 2010.
Va ser el 1940 quan al barri de Gràcia de Barcelona Josep Ignaci Ferrero Cabanach i Josep M. Ventura Mallofré van crear l’empresa. Al principi, treballant amb productes que s’elaboraven de manera gairebé artesanal (daus de bullabessa, llevats i flams, cremes de cacau i, també, des de un bon començament la “Miel de la Granja San Francisco”. Posteriorment, un cop consolidats, van crear i vendre productes que han arribat fins els nostres dies.
Al llarg dels anys l’empresa no ha parat de créixer. El 1957, Nutrexpa obriria la fàbrica del carrer Lepant, de Barcelona, i aviat, també, arribarien les primeres campanyes publicitàries. El 1955 a la ràdio i el 1962 les primeres incursions publicitàries a la televisió. Anuncis que molts tenen gravats a les retines i que són la banda sonora de tota una generació.
És a la dècada dels seixanta quan la companyia comença la seva fase d’expansió, adquirint empreses i diversificant la producció. Fruit del seu creixement, el 1979 aixeca una nova fàbrica a Parets del Vallès.
Els anys 70 són els de la internacionalització i expansió exterior. Primer fent-se visible (van ser patrocinadors olímpics a diferents Jocs – recordeu: “Cola-Cao, el alimento de los campeones”- i, posteriorment, obrint-se a mercats com ara el sudamericà i el xinès on es va introduir el 1989.
Els darrers anys Nutrexpa ha continuat creixent i s’ha expandit per Europa. També a afegit nous productes i marques que l’han consolidada com a empresa al mercat.
Publicat en cinema i TV, Empresa, Història empresarial, Indústria | Etiquetat: Cola-Cao, Josep M. Ventura Mallofré, Nutrexpa, osep Ignaci Ferrero Cabanach | Deixa un Comentari »
Windfall: el costat fosc de les energies alternatives
Publicat per la Biblioteca a dilluns, 20 setembre 2010
Què coneixem sobre l’energia eòlica? Doncs bàsicament que és una energia verda i que redueix la nostra dependència del petroli. – Res de dolent a dir –. Això sembla que és el que van pensar els habitants de Meredith, a l’estat de Nova York (EUA), quan una multinacional els va proposar incorporar a les seves granges un bon grapat d’aerogeneradors de més de 40 pisos d’alçada. En principi un bon negoci per a tothom: les empreses d’energia llogaven o compraven l’espai per construir molins de vent per a generar electricitat, i als propietaris dels terrenys se’ls pagava per no fer-hi res.
Atrets pels incentius financers, els camps de molins de vent van créixer al mateix ritme que es feien visibles tot un seguit d’efectes secundaris que ningú mai va pensar i que tampoc mai ningú els va explicar. Per exemple, com afecten les màquines a la vida animal (migració d’espècies, deslocalització, etc.) i a la qualitat de vida humana (mals de cap, ansietat, insomni o tinnitus). Tot un conjunt d’efectes que molts ja anomenen la síndrome del molí de vent o síndrome de la turbina eòlica.
Aquests dies, justament, s’ha fet la presentació al Toronto International Film Festival (TIFF) d’un documental que tracta sobre aquest tema: Windfall. Si voleu fer-vos-en una idea hi ha dos tràilers disponibles. I l’últim és realment sorprenent en la manera com reuneix les imatges de la ciutat arraulida pels molins de vent. El podeu veure en aquest enllaç.
Al nostre catàleg trobareu un bona col·lecció de llibres sota els termes: energia eòlica i parcs eòlics.
Windfall disposa també d’un perfil a Facebook, que podeu visitar, i d’una pàgina web oficial on trobareu informació força interessant.
Publicat en cinema i TV, Ecologia, Empresa, Indústria, Sociologia | Etiquetat: Aerogeneradors, Energia eòlica, Energia verda, Laura Israel, Meredith, Molins de vent, Parcs eòlics, Town of Meredith, Windfall | Deixa un Comentari »
Lèxic multilingüe de la indústria
Publicat per la Biblioteca a dimecres, 17 febrer 2010
Aquest lèxic recull més de tretze mil termes en català amb els equivalents en castellà, francès i anglès, relatius als sectors industrials més representatius de Catalunya.
Es tracta de la versió en línia del Lèxic multilingüe de la indústria, obra elaborada pel TERMCAT amb el suport del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.
Els termes del diccionari es poden consultar a partir de les denominacions en qualsevol de les llengües per mitjà de dos procediments: d’una banda, fent servir els índexs alfabètic o temàtic que es mostren en el marc de l’esquerra del web fins a trobar la denominació volguda i, de l’altra, introduint directament una denominació en l’espai de cerca.
Consulteu els diccionaris en línia del TERMCAT, on trobareu els que fan referència a Comerç electrònic, Fires i congressos, Mercats financers, Negociació col·lectiva, Planificació estratègica i Societat del coneixement, entre d’altres.
Publicat en Diccionaris, Indústria, Recursos electrònics | Etiquetat: TERMCAT, Terminologia | Deixa un Comentari »
Food, Inc.
Publicat per la Biblioteca a dimecres, 10 febrer 2010
… And the nominees for the best documentary feature are: Burma VJ, The Cove, The Most Dangerous Man in America, Which Way Home and Food, Inc.

Doncs sí, com cada any l’Acadèmia de Hollywood ha nominat els que creu millors documentals de l’any. D’entre els 5 escollits, nosaltres ens quedem amb Food, Inc.
A Food, Inc. el director de cinema Robert Kenner ens mostra com la producció alimentària als Estats Units està controlada per un grapat d’enormes corporacions que, amb el pretext de maximitzar l’eficiència i el creixement econòmic, sacrifiquen la salut del consumidor, les normes d’higiene i les condicions dels treballadors i dels animals.
Els descobriments que fem al documental són força desagradables. Les gallines industrials són tancades a grans naus i engreixades durant 50 dies. El resultat és que les pobres gallines tenen pits molt més grans que els de les gallines salvatges, el creixement de les quals dura fins a 3 mesos.
També es veu com el producte agrícola més abundant als camps dels EUA és el blat de moro. Molt subsidiat pel govern, es ven a preus per sota del cost de producció. En comptes de l’herba, aquest cereal és l’aliment més habitual de les vaques americanes, perquè així s’engreixen molt més ràpidament, com les gallines. Tanmateix, les sofertes vaques no digereixen el blat de moro de forma natural, i per això han desenvolupat un bacteri anomenat E.coli que facilita el seu trànsit. Després, per eliminar-lo, la carn és tractada amb amoni. S’estima que aquests processos amb E.coli i amoni fan emmalaltir més de 73.000 nord-americans cada any. L’obesitat generalitzada, especialment entre els nens, i un nivell d’epidèmia de diabetis entre els adults, també són molt destacables.
I és que Food, Inc. mostra una indústria altament mecanitzada que molt sovint posa els guanys per davant de la salut dels consumidors, els mitjans de subsistència dels agricultors, la seguretat dels treballadors i del nostre propi entorn.
El documental es va presentar a la darrera Berlinale i va causar un gran impacte. Gairebé un any més tard ha estat nominat a l’Òscar. El tràiler el podeu veure al seu lloc web. L’estrena a Espanya encara no té data, però els centres d’ensenyament en poden sol·licitar una còpia per visionar-la a les aules.
Publicat en cinema i TV, Comerç, Ecologia, Economia, Empresa, Indústria | Etiquetat: Documentals, Food, Food Inc., Indústria alimentària, Oscars, Robert Kenner | 1 comentari »
El sector quinari: més enllà de les indústries creatives
Publicat per la Biblioteca a dilluns, 9 novembre 2009
En la literatura podem trobar les activitats econòmiques classificades de diversa manera. Una de les classificacions que ha estat utilitzada amb més freqüència és la que divideix l’economia en tres sectors: primari, secundari i terciari.
Aquesta classificació fou implementada per Colin Clark el 1940 per explicar com era que a mesura que els països avançaven en el seu desenvolupament econòmic es produïa un desplaçament del treball des del sector primari cap al sector secundari i, subseqüentment, cap al sector terciari. És així com en les economies més desenvolupades s’ha aconseguit, amb el pas del temps, una alta concentració de l’ocupació en l’anomenat sector terciari o de serveis.
Un cop s’ha aconseguit aquesta concentració de mà d’obra entorn del sector serveis, l’especialització del treball ha generat diverses categories específiques dins d’aquest sector que fan necessàries noves categoritzacions per explicar l’organització econòmica.
Així, per exemple, el 1953 Foote i Hatt proposaven una nova classificació per intentar recollir les diferents activitats incloses en el sector serveis, davant de la impossibilitat de poder incloure en un únic sector l’heterogeneïtat de les activitats denominades com a serveis. Aquesta classificació proposava el desdoblament del sector serveis en tres sectors més específics:
1. Sector terciari: serveis personals, hostaleria, reparació i manutenció
2. Sector quaternari: transport, comunicacions, banca i finances
3. Sector quinari: sanitat, educació, administració i oci
Trobareu El Sector quinari : més enllà de les indústries creatives al catàleg del CRAI de la UB
Publicat en Economia, Indústria | Etiquetat: activitats econòmiques, Colin Clark, sector quinari, sectors d'activitat | Deixa un Comentari »












