Blog de la Biblioteca d'Economia i Empresa

CRAI de la Universitat de Barcelona

Archive for the ‘Publicitat’ Category

Les biblioteques “sí” molen

Posted by la Biblioteca a divendres, 16 desembre 2011


Un xaval estudiant a la biblioteca amb tremenda cara d’avorriment fins que apareix una noia: però no pot fer res… no hi ha refresc pel mig. “Les biblioteques no molen, salta’t les normes i dóna-li un gir de extracafeína a la nostra història … Vols veure com canvia tot?” proposava la companyia de begudes Pepsi a través del seu Facebook, per promocionar un nou anunci interactiu penjat a la seva web.

Als responsables i usuaris de biblioteques no va agradar ni el fons ni la forma de promocionar aquest anunci i així ho han manifestat a través de xarxes socials fins que la companyia ha demanat perdó.

“Es tracta d’una superlativa recopilació dels tòpics més rancis sobre les biblioteques i els seus professionals: una bibliotecària lletja, amb monyo i cara de poc amics, una biblioteca al més pur estil Auschwitz, joves ligoteando … pfff”, assenyalen en el bloc sobre biblioteconomia i documentació ‘Nosoloarchivos‘, que ha recopilat en un post com es van mobilitzar els bibliotecaris i els usuaris en xarxes socials.

“Flac favor ens fan en aquests temps de retallades, a les biblioteques en particular i en la cultura en general, els que es dediquen a perpetuar estereotips més propis dels temps de Esteso i Pajares que dels presents”, afegia el text, que es feia ressò de la creació d’un ‘hashtag’ a Twitter (# lasbibliotecasmolan) a manera de reivindicació.

Diversos dies i molts comentaris després, realitzats per bibliotecaris i usuaris d’aquests centres, la companyia ha volgut demanar disculpes a través de la mateixa xarxa social. ” […]

Adaptació i traducció del CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa d’un article publicat a El Mundo.

Posted in Biblioteques, Màrqueting, Publicitat | Etiquetat: | Leave a Comment »

Les pitjors empreses de l’any

Posted by la Biblioteca a divendres, 4 març 2011


FACUA – Consumidors en Acció organitza per segon any els premis a la pitjor empresa de l’any , amb tres categories: la Pitjor Empresa, la Pitjor Pràctica Empresarial i el Pitjor Anunci dels últims dotze mesos.

Les cinc nominades a la Pitjor Empresa de l’Any són Bankinter, Movistar, Power Balance, Ryanair i Vodafone i tres d’elles repeteixen: Ryanair, Vodafone i la que va ser triada pels consumidors en l’edició anterior, Movistar.

En la categoria de la Pitjor Pràctica Empresarial de l’Any han estat nominades: 1) les altes fraudulentes en la recepció de SMS de pagament; 2) la negativa de les elèctriques a llançar ofertes competitives per forçar així el Govern a que segueixi pujant les seves tarifes; 3) les penalitzacions abusives per les baixes en contractes de mòbil; 4) l’incompliment del pla de substitució de comptadors de la llum i; 5) les altes en registres de morosos per deutes falses o inflades.

Els cinc nominats a el Pitjor Anunci de l’Any són: 1) l’espot de Fontvella Ecoligera; 2) la campanya de l’ADSL de Vodafone “tu casa es “más casa; 3) els pagarés de Nueva Rumasa; 4) els productes seudomilagrosos de Club Natura i; 5) la publicitat d’Actimel, que repeteix després d’haver quedat en segona posició l’any passat.

Encara es pot votar i els resultats es coneixeran el 15 de març, Dia Mundial dels Drets dels Consumidors.

Posted in cinema i TV, Empresa, Màrqueting, Mitjans de comunicació, Premis, Publicitat | Etiquetat: , , , , , , , | Leave a Comment »

America runs on Bulova time

Posted by la Biblioteca a dimecres, 25 agost 2010


El 30 de juny de 1941 a les 9 de la nit va començar a emetre la WNBT de Nova York (avui dia WNBC, filial de la NBC), amb un combat de boxa amateur des del Jamaica Arena. Llavors només hi havia 4.000 aparells de televisió per poder sintonitzar-la.

La WNBT va ser la primera emissora amb llicència comercial per a la programació de televisió. L’endemà, l’1 de juliol de 1941, va començar les emissions de forma regular.

Va ser a les 2:30 quan es va emetre el partit de beisbol que enfrontava els equips Brooklyn Dodgers (ja desaparegut) i Philadelphia Phillies. Durant la retransmissió del partit es va produir el primer anunci emès mai per TV. Durant 10 segons a la part inferior dreta dels televisors va aparèixer un cartell anunciant els rellotges Bulova, mentre una veu en off llegia el text: “America Runs on Bulova Time”.

Bulova va pagar per aquest espai publicitari la quantitat de 9 dòlars (4 $ per l’anunci i 5 $ més per l’ús de les instal·lacions). Temps era temps …

Posted in cinema i TV, Publicitat | Etiquetat: , , | Leave a Comment »

La Mona de Pasqua

Posted by la Biblioteca a dilluns, 5 abril 2010


La Mona de Pasqua és una de les tradicions més arrelades de Catalunya i d’altres indrets dels Països Catalans.

Sobre el origen del nom, hi ha diverses versions, així trobem que mona ve, igual que el portuguès monda, del llatí (annona) mŭnda ‘(vianda) neta, bonica’.  Una altra versió diu que deriva de l’àrab munna provisió de la boca” i era un regal que feien els moriscs als seus senyors . Amades es fa ressò del “present que els caps de les tribus àrabs fan al monarca, com en dit anomenat múna”, i que potser al·ludeix al tribut feudal pagat pels vassalls amb ous.

Aquest dolç (que ja es va documentar amb el nom mona al segle XV) era un pastís pastat tradicionalment a casa, que festejava l’alegria pasqual. El costum era que els padrins obsequiessin els fillols i filloles amb un pastís que duia tants ous de gallina com anys tenia  l’infant, el regal es repetia cada dilluns de Pasqua fins que feia la Comunió.

Al llarg dels anys, la mona ha anat variant el seu aspecte fins a l’actualitat en què es poden trobar autèntiques obres d’art fetes amb xocolata.

Aquest és el cas de la mona de grans dimensions, feta amb 370 kg de xocolata blanca, que la Pastisseria Escribà ha creat per commemorar el quinzè aniversari de Port Aventura. El Pájaro Loco, la mascota del Parc, és el protagonista d’aquesta Pasqua.

Un Woody de dimensions gegants ens dóna la benvinguda a la pastisseria Escribà, i és que la mascota de Port Aventura s’ha convertit en la cèlebre mona amb què, any rere any, sorprenen tots els barcelonins. L’espai està decorat amb motius de les diferents àrees temàtiques d’aquest parc d’atraccions.

Posted in Empresa, Màrqueting, Publicitat | Etiquetat: , , | Leave a Comment »

“Lip dub”, una nova eina per a la publicitat

Posted by la Biblioteca a dilluns, 22 març 2010


Un lip dublipdub (doblatge labial) és un tipus de vídeo que combina sincronització labial i doblatge d’àudio per fer un vídeo de música.

El seu origen es remunta a fa uns tres anys quan  Jake Lodwick, fundador del web de vídeos Vimeo, es va enregistrar a ell mateix cantant una cançó mentre anava pel carrer i després va posar a sobre la música original.

Per poder ser qualificat de lip dub, un vídeo ha de respectar les regles següents:

  • ser rodat en un sol pla-seqüència sense muntatge
  • comportar una o diverses cançons, originals o reinterpretades
  • mostrar una o diverses persones cantant la cançó
  • ser fàcil de difondre i ser accessible. Per exemple, penjat en línia a Internet i fàcil de trobar gràcies a xarxes socials com Facebook o Twitter

L’èxit massiu d’aquest fenomen va començar a partir de setembre, quan els estudiants de Comunicació de la Universitat del Quebec van enregistrar una complicada coreografia amb la cancó “I gotta feeling” dels Black Eyed Peas, i s’ha estès a altres àmbits acadèmics de tot el món.

A Catalunya també s’han afegit a experimentar amb el lip dub i així trobem exemples com  els Castellers de Barcelona, per celebrar el Dia de la Colla, en van penjar un repetint la cançó “I gotta feeling”; els alumnes de Teràpia Ocupacional de l’Escola Universitària de la Creu Roja de Terrassa que van penjar el seu lip dub al ritme dels Blues Brothers amb “Everybody needs somebody to love”,  i més tard els alumnes de l’Escola Superior de Disseny de Sabadell, que acaben de penjar el seu lip dub de la famosa cançó Wannabe de les Spice Girls.

Fora de Catalunya, però també dins del marc acadèmic, trobem l’exemple dels alumnes de cinquè curs de Comunicació Audiovisual de la Universitat Jaume I de Castelló, que van penjar el seu lip dub de la cançó “Umbrella”, cantada per The Baseballs i segueix el que es considera el lip dub més multitudinari de tots: el de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, amb 300 estudiants participant-hi.

En l’àmbit de la publicitat a les empreses trobem la companyia catalana Vueling, que va penjar el seu lip dub amb la cançó “Together when loves takes over” de Kelly Rowland, i  la marca Citröen ja ha posat en marxa un concurs de lip dubs, en què el premi és un creuer, amb l’única condició que en el vídeo hi surti durant tres quartes parts del temps un model determinat de cotxe.

Posted in Empresa, Màrqueting, Publicitat | Etiquetat: , , , | 1 Comment »

La Publiteca

Posted by la Biblioteca a divendres, 5 març 2010


La Publiteca és un projecte sense ànim de lucre, fruit de la iniciativa de Javier Cerezo, que neix amb la idea de difondre de manera gratuïta els llibres més interessants sobre màrqueting, publicitat, tendències, social media, comunicació, internet, empresa, web 2.0, branding i disciplines afins.

Es tracta d’un espai amb finalitats acadèmiques on publicar, compartir i conversar sobre un gran nombre de llibres electrònics que circulen per la xarxa, gairebé la totalitat dels quals són de lliure distribució i, la majoria d’ells, sota diferents llicències Creative Commons.

Per facilitar la recerca, els materials estan classificats segons el seu any de publicació, idioma i disciplines que tracten. A més, al final de cada ressenya els usuaris poden afegir i compartir amb la resta de lectors les seves reaccions o comentaris després de la lectura de l’eBook.

La Publiteca també disposa del seu propi perfil a Facebook. Podeu fer-vos amics, molta gent ja ho ha fet!

Posted in Internet, Llibres electrònics, Màrqueting, Publicitat, Recursos Web | Etiquetat: , | Leave a Comment »

Industrias de la conciencia : una historia social de la publicidad en España : (1975-2009)

Posted by la Biblioteca a dimecres, 16 desembre 2009


Industrias de la conciencia : una historia social de la publicidad en España (1975-2009), de Raúl Eguizábal,  és un llibre carregat de records i imatges que formen part de la memòria i el present col·lectius.

Un recorregut per la influència de la publicitat a Espanya a través de les seves principals campanyes i fets històrics fonamentals.

La publicitat va associada a la vida en les societats modernes. No es pot, com se sap, donar un pas sense ser assaltat per impactes publicitaris de tot tipus.

Tots som capaços de recordar campanyes, «Qué hora es? La hora 103», o «Fa, los limones salvajes del Caribe», fins a arribar a la «Chispa de la vida de Coca-Cola» o les campanyes publicitàries polítiques (amb els seus cartells i missatges) que han recorregut la història nacional des de 1975. Orientat al gran públic, a tots els aficionats a les històries, i pensat també com guia per a un acostament a la història de la publicitat, aquest llibre resulta apassionant de llegir, és amè, intel·ligent, ple d’idees i sobretot ple de records i imatges que formen part de la memòria i el present col·lectius.

Llibre fonamental per a comprendre l’evolució de la societat espanyola i la seva publicitat des de la ploma d’un veritable especialista, professor de Publicitat en la UCM. Sens dubte, un llibre de referència.

Trobareu documents sobre publicitat al catàleg de la UB

Posted in Història, Llibres, Publicitat | Etiquetat: , , | Leave a Comment »

Mediterràniament: A. K. Damm

Posted by la Biblioteca a dimecres, 15 juliol 2009


akdammEn termes publicitaris el Nadal és per al cava com l’estiu és per a la cervesa.  Ara toca estiu, i aquest any la cervesera catalana Damm s’ha despenjant amb un anunci molt mediterrani. Són molts anys a Barcelona i el mar i el sol enganxen. Però l’origen de la cervesa Damm no és pas a la Mediterrània, sinó una mica més amunt, al bell mig d’Europa, a Alsàcia.

El fundador d’aquesta empresa va ser August Kuentzmann Damm, cerveser nascut el 1842 a Sélestat, que es va refugiar a Barcelona el 1870 fugint de la guerra francoprussiana.

Posteriorment gran part de la família Damm també vingué a Barcelona. El seu nebot, el seu germà i el seu cosí s’hi instal·laren el 1872, i tots junts fundaren la primera fàbrica de cervesa al Poble Nou. Primer amb un soci català, i quatre anys més tard al carrer Viladomat 25,  ja en solitari. Un local que era alhora fàbrica i comerç.

Ja el 1904 la cervesa Damm rebia premis internacionals, i el 1929, aprofitant la seva participació a l’Exposició Universal de Barcelona, va cotitzar a la borsa.

Al llarg d‘aquests 133 anys Damm no ha parat de créixer. Els anys posteriors a la Guerra Civil van ser els de la seva expansió peninsular, amb l’absorció i creació de noves empreses. El 1991 van signar un acord de col·laboració amb la multinacional nord-americana Anheuser-Busch per produir i distribuir la marca Budweisser a Espanya, i avui dia compta amb fàbriques a Santa Coloma de Gramenet, El Prat de Llobregat, Múrcia, València i Madrid, així com una malteria a Bell-Lloc (el Pla d’Urgell).

La història d’A. K. Damm és paral·lela a la d’un altre alsacià, cerveser i immigrant a Barcelona: Louis Moritz. De Moritz i les seves cerveses en parlarem un altre dia.

Per cert, la cançó de l’anunci és diu Summercat i és del grup suec Billie, the Vision & the Dancers. Aquí us deixem la seva adreça a MySpace.  ♫ Tonight, tonight, tonight, tonight… ♫

P.S.: … i parlant de cerveses, no es perdeu el curiòs post “Cervesa de colors” dels nostres companys del Bloc de Farmàcia.

Posted in cinema i TV, Història empresarial, Personatges, Publicitat | Etiquetat: , , , , , | Leave a Comment »

Grans Marques d’Espanya 2008

Posted by la Biblioteca a divendres, 27 març 2009


grandes-marcasEl llibre Grandes Marcas de España recull les històries d’èxit de les marques capdavanteres espanyoles, convertint-se així en una eina ideal de promoció internacional de les principals marques espanyoles. A l’última edició s’ha ampliat el nombre d’històries, donant així cabuda a altres marques de renom i notòries de les pròpies empreses associades al Fòrum. A més, també s’han inclòs les històries d’èxit de les marques més representatives del Club d’Exportadors i Inversors Espanyols, institució amb la qual el Fòrum de Marques Renombradas Espanyoles ve col·laborant en els últims mesos.

Aquesta edició del llibre  Grandes Marcas de España s’organitza per primera vegada de forma sectorial, agrupant a les marques en sis grans unitats de negoci (Alimentació i Begudes, Moda i Habitat, Comunicació, Oci i Esports, Tecnologia i Infraestructures, Serveis Empresarials i Professionals, i Altres Sectors), d’acord amb l’estructura de l’Arquitectura de Marques Espanyoles desenvolupada pel propi Fòrum. Grandes Marcas de España comença amb tres pròlegs a càrrec de Miguel Sebastián, ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, José Luis Bonet, president del Foro de Marcas Renombradas Españolas (FMRE), i Miguel Otero, director general del FMRE, donant pas a les històries sobre les marques capdavanteres espanyoles agrupades de forma sectorial. A més, el llibre inclou un capítol sobre els Ambaixadors Honoraris de la Marca Espanya, en el qual Joan Antoni Samaranch, en representació dels Ambaixadors, signa un article sobre la importància de la imatge país i de la necessària vinculació entre marques capdavanteres i personalitats de prestigi per a construir una Marca Espanya forta i fiable a nivell internacional.

Posted in Empresa, Llibres, Llibres electrònics, Màrqueting, Publicitat, Recursos electrònics | Etiquetat: | Leave a Comment »

Codi QR: una nova forma de publicitat

Posted by la Biblioteca a dilluns, 23 febrer 2009


qrcodeEls codis de barres són omnipresents en el món actual. Des dels anys 70, gairebé qualsevol producte està identificat amb un d’ells. Però donades les limitades possibilitats d’aquest codi de barres unidimensional, des de finals dels anys 80 es desenvolupen els denominats codis 2D. En lloc de línies, els codis 2D són un patró una mica més complex, format per línies horitzontals i verticals.

Una versió especial dels codis 2D, desenvolupada per a la indústria de l’automòbil per Denso-Wave, és el codi QR o quick response code, codi de resposta ràpida. Desenvolupat a Japó, des de fa diversos anys comença a ser habitual en productes adreçats a l’usuari final, on s’utilitzen perquè els consumidors interessats puguin rebre més informació.

Els codis QR es desxifren amb programes gratuïts de lectura, que es poden trobar per a qualsevol mòbil que permeti aplicacions en Java. Es fotografia el codi amb la càmera del mòbil i s’envia al lector perquè ho desxifri i dugui l’usuari a la informació vinculada al codi.

A Europa, es poden veure aquests codis QR en alguns anuncis impresos, tant en premsa com en suport exterior, i també s’utilitza per a ampliar informació en alguns articles periodístics, com fa diàriament el periòdic Welt Kompakt. També el servei de ferrocarrils alemany, Deutsche Bahn, utilitza els codis QR per als bitllets de tren electrònics.

A Japó els codis QR estan a tot arreu. Adornen tot tipus d’anuncis, publicacions, flyers, llaunes de begudes o llocs web. Fins i tot s’utilitzen en les campanyes electorals. Per als japonesos, el codi QR ja forma part del dia a dia i de la cultura de consum.

Per exemple, poden estar presents en revistes de compres. La informació a la qual dugui l’enllaç pot ser un enllaç al web del fabricant, però també pot informar a l’usuari d’on està la botiga més propera i indicar-li el camí, amb l’ajuda del GPS integrat en el telèfon. Alguns grups musicals oferixen la descàrrega de noves cançons des dels codis QR o oferixen informació sobre el seu nou àlbum.

Els clients de McDonald’s que vulguin saber de què està feta la seva hamburguesa, fan una foto al codi imprès en l’embolcall. La marca de cervesa Sapporo explica quin és la forma ideal de prendre’s una cervesa pilsen en una pàgina a la qual s’arriba des d’un codi QR imprès sobre l’ampolla.

També en el món laboral, els codis QR tenen una utilitat. Impresos sobre les targetes de visita, duen al lloc web de l’empresa o descarreguen al mòbil les dades de contacte.

Finalment, un dels casos més cridaners. La funerària Ishino Koe ofereix al públic tombes budistes amb codis QR integrats. Els clients poden pujar a un servidor fotos o textos en memòria del difunt i quan algú visita la tomba pot accedir a aquestes dedicatòries mitjançant el codi QR.

Una de les raons de la popularitat dels codis QR a Japó és que els japonesos naveguen més per Internet amb el seu mòbil que els europeus, per exemple. I en el 70% dels casos s’utilitzen els codis QR. És la forma més senzilla i directa de trobar informació sobre un producte.

També, per primer cop a Espanya, els codis QR arriben a la televisió. El programa del Canal 33Hat-Trick Barça“, de TV3, els incorpora a la pantalla per donar sorpreses i premis als espectadors.

L’estàndard japonès per als codis QR, JIS X 0510, es va publicar el 1999, i la norma ISO corresponent, ISO/IEC 18004, es va aprovar el juny de 2000.

Un detall important sobre el codi QR, seria que es tracta de codi obert i els seus drets de patent (propietat de Denso Wave) no són exercits.

Vegeu el vídeo: Los códigos QR /BiDi optimizan el marketing y la publicidad

Posted in Màrqueting, Publicitat | Etiquetat: | 2 Comments »

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 29 other followers

%d bloggers like this: