Els codis de barres són omnipresents en el món actual. Des dels anys 70, gairebé qualsevol producte està identificat amb un d’ells. Però donades les limitades possibilitats d’aquest codi de barres unidimensional, des de finals dels anys 80 es desenvolupen els denominats codis 2D. En lloc de línies, els codis 2D són un patró una mica més complex, format per línies horitzontals i verticals.
Una versió especial dels codis 2D, desenvolupada per a la indústria de l’automòbil per Denso-Wave, és el codi QR o quick response code, codi de resposta ràpida. Desenvolupat a Japó, des de fa diversos anys comença a ser habitual en productes adreçats a l’usuari final, on s’utilitzen perquè els consumidors interessats puguin rebre més informació.
Els codis QR es desxifren amb programes gratuïts de lectura, que es poden trobar per a qualsevol mòbil que permeti aplicacions en Java. Es fotografia el codi amb la càmera del mòbil i s’envia al lector perquè ho desxifri i dugui l’usuari a la informació vinculada al codi.
A Europa, es poden veure aquests codis QR en alguns anuncis impresos, tant en premsa com en suport exterior, i també s’utilitza per a ampliar informació en alguns articles periodístics, com fa diàriament el periòdic Welt Kompakt. També el servei de ferrocarrils alemany, Deutsche Bahn, utilitza els codis QR per als bitllets de tren electrònics.
A Japó els codis QR estan a tot arreu. Adornen tot tipus d’anuncis, publicacions, flyers, llaunes de begudes o llocs web. Fins i tot s’utilitzen en les campanyes electorals. Per als japonesos, el codi QR ja forma part del dia a dia i de la cultura de consum.
Per exemple, poden estar presents en revistes de compres. La informació a la qual dugui l’enllaç pot ser un enllaç al web del fabricant, però també pot informar a l’usuari d’on està la botiga més propera i indicar-li el camí, amb l’ajuda del GPS integrat en el telèfon. Alguns grups musicals oferixen la descàrrega de noves cançons des dels codis QR o oferixen informació sobre el seu nou àlbum.
Els clients de McDonald’s que vulguin saber de què està feta la seva hamburguesa, fan una foto al codi imprès en l’embolcall. La marca de cervesa Sapporo explica quin és la forma ideal de prendre’s una cervesa pilsen en una pàgina a la qual s’arriba des d’un codi QR imprès sobre l’ampolla.
També en el món laboral, els codis QR tenen una utilitat. Impresos sobre les targetes de visita, duen al lloc web de l’empresa o descarreguen al mòbil les dades de contacte.
Finalment, un dels casos més cridaners. La funerària Ishino Koe ofereix al públic tombes budistes amb codis QR integrats. Els clients poden pujar a un servidor fotos o textos en memòria del difunt i quan algú visita la tomba pot accedir a aquestes dedicatòries mitjançant el codi QR.
Una de les raons de la popularitat dels codis QR a Japó és que els japonesos naveguen més per Internet amb el seu mòbil que els europeus, per exemple. I en el 70% dels casos s’utilitzen els codis QR. És la forma més senzilla i directa de trobar informació sobre un producte.
També, per primer cop a Espanya, els codis QR arriben a la televisió. El programa del Canal 33 “Hat-Trick Barça“, de TV3, els incorpora a la pantalla per donar sorpreses i premis als espectadors.
L’estàndard japonès per als codis QR, JIS X 0510, es va publicar el 1999, i la norma ISO corresponent, ISO/IEC 18004, es va aprovar el juny de 2000.
Un detall important sobre el codi QR, seria que es tracta de codi obert i els seus drets de patent (propietat de Denso Wave) no són exercits.
Vegeu el vídeo: Los códigos QR /BiDi optimizan el marketing y la publicidad
Like this:
Like S'està carregant...