Quina és la millor universitat d’Espanya? L’Instituto de Análisis Industrial y Financiero (IAIF) de la Universidad Complutense de Madrid acaba d’elaborar un llistat que avalua docència i investigació en les 69 universitats presencials d’Espanya. Entre les 25 millor classificades, una privada, la Universidad de Navarra, la qual encapçala el rànquing. La resta són públiques, que destaquen sobretot en investigació.
L’estudi, La qualitat de les universitats a Espanya, analitza 32 variables agrupades en 10 factors: recursos humans, mitjans informàtics, llibres per alumne, tesi, patents, projectes d’I+D… La majoria de les dades, recollides en el curs 2006-2007, han estat facilitats per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) a l’equip d’investigadors encapçalat pel catedràtic d’Economia Aplicada Mikel Buesa. 
Entre les 10 primeres trobem 4 universitats catalanes, en 3r lloc la Universitat Rovira i Virgili, en 8è lloc la Universitat Autònoma de Barcelona, en 9è lloc la Universitat de Barcelona i en 10è lloc la Universitat Pompeu Fabra.
Segons el catedràtic, la seva investigació “servirà perquè les universitats millorin la seva gestió, per a estimular el seu treball” i ajudarà als futurs estudiants a triar centre, encara que amb limitacions. “Potser serveix perquè un futur estudiant descobreixi que la universitat de la seva província està millor del que pensava. Hagués estat més útil desglossar per facultats, però no hi ha dades”.
El mateix opina Juan Hernández Armenteros, director dels informes La universitat espanyola en xifres de la CRUE, d’on recull la majoria de les dades l’estudi, encarregat pel consell Econòmic i Social de Madrid. El llistat “obre les portes perquè les universitats siguin menys opaques, reflexionin i es comparin”, diu Armenteros. I adverteix dels riscos d’establir rànquings conjunts entre centres públics i els privats.
Per a establir el rànquing de docència, els investigadors van contemplar variables com els recursos humans, la dotació de mitjans informàtics (despesa per alumne matriculat i suport informàtic per cada mil estudiants), el rendiment acadèmic, la disponibilitat bibliogràfica de la universitat i els resultats del doctorat. Per a investigació, els recursos financers per investigador, les patents, les tesis o els projectes d’I+D, entre d’altres.
L’informe conclou amb recomanacions que millorarien les universitats, com un “sistema més exigent amb un control de qualitat continu i obligatori” dels centres. Reclamen més influència de la societat en el disseny dels plans d’estudis i critiquen la interpretació “fonamentalista” de l’autonomia universitària en la qual “prevalen els interessos del professorat per sobre de les necessitats de la societat o de la pròpia universitat”.
Una de les accions més importants de la 
Els “