Dilluns passat les nostres companyes del Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República se sumaven, amb un interessant post, a les celebracions pel 20è aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Nosaltres, per suposat, també ho fem i aplaudim que ja hagin passat 20 anys d’aquest esdeveniment històric.

Malgrat tot, dues dècades després de la caiguda del mur berlinès, el món continua ple de barreres que divideixen països, pobles i famílies, des del Brasil a Xipre, o des de Cisjordània a Mèxic.

Les raons que els govern esgrimeixen són múltiples: combatre la violència, la immigració il·legal, defensar l’economia o fins i tot evitar la propagació de la febre aftosa, però el resultat és sempre el mateix: separar i atemorir.

Bussejant per la web hem descobert com la pàgina de la BBC World presenta una panoràmica de 14 murs que encara segueixen dempeus. Molts d’ells són poc coneguts, i la majoria estan silenciats pels governs i pels mitjans de comunicació. Si no són notícia no existeixen, i si no existeixen no cal combatre’ls. Però la realitat és que hi són, i milions de persones els pateixen.

Quan molts de nosaltres celebren que el 9 de novembre de 1989 el més simbòlic de tots els murs va caure a la capital alemanya, no està de més fer un repàs a tots els maons que resten per enderrocar i tots els filats que encara s’han de tallar. Teniu a mà els martells i les cisalles?

Com sempre, recordeu que si cerqueu al nostre Catàleg trobareu un bon grapat de llibres que tracten tots aquest temes.

I també, perquè no, una recomanació: visiteu les pàgines especials que sobre el mur de Berlín han fet la gent de TV3. Hi ha de tot: un bloc especialitzat, un bon grapat d’imatges d’arxiu i dels programes informatius que us podeu descarregar o visualitzar, un especial sobre cinema i el mur, etc. Fins i tot tenen un mur virtual on podeu traslladar-vos 20 anys enrere i grafitejar-lo.



Amb motiu de la nova reunió del G-20 a Londres, la nova campanya de SETEM qüestiona en un vídeo la banca tradicional i mostra com un error de càlcul pot conduir a una solució per canviar el sistema econòmic.

———————————-

Tot va començar quan Almudena Grandes, l’escriptora, va fer un experiment curiós i el va publicar a la seva columna de El País. Va dividir els diners destinats al pla de salvament econòmic del govern nord-americà entre els habitants del planeta. El resultat: 104 milions de dòlars per a cadascú de nosaltres.

Molts periodistes de renom es van fer ressò d’aquest article. De fet, va córrer com la pólvora per Internet en diversos formats i versions, però tanmateix, cap no es va adonar que hi havia un error de càlcul: la divisió donava 104 dòlars per cap, no pas 104 milions.

Les crítiques van ser moltes. A la Sra. Grandes encara li xiulen les orelles. Com una escriptora de prestigi no havia comprovat l’operació? Una simple divisió. El problema és que això es va quedar així i només va servir perquè els crítics de l’escriptora la deixessin com un drap brut i fantasiessin amb la seva ineptitud. Ningú no va fer cap comentari que reflexionés sobre aquests 104 dòlars.

SETEM, una ONG que porta molts anys treballant en el camp de la solidaritat internacional, ha volgut girar la truita i a ‘Error104.com‘ ha fet la proposta d’afegir una segona fase a “l’experiment”: que cadascun dels 6.700 milions d’habitants del planeta agafi aquests 104 dòlars i els porti a un banc ètic, de manera que el 100% d’aquests diners es destini a recolzar projectes amb beneficis socials i mediambientals. En total, 700.000 milions de dòlars del pla de rescat nord-americà destinats a intentar canviar el món.

Almudena Grandes va demanar disculpes al dia següent. La seva excusa: que és de lletres. L’article ha desaparegut misteriosament del web del diari. Serà la crisi!

El vídeo realment paga la pena. No us el perdeu!

Recordeu que a les nostres biblioteques trobareu documents sobre Banca i finances ètiques que poden ser del vostre interès

Els membres de la Facultat d’Economia i Empresa segur que tenen ben present la Fundació Món-3 i el paper que ha jugat al llarg d’aquests anys en pro d’un model de desenvolupament econòmic menys agressiu i equilibrat, tenint cura de les relacions amb el medi ambient i amb els entorns culturals en els quals s’inscriuen les diferents societats.

Món-3 va se creada l’any 1985 quan un grup d’estudiants i professors de les universitats catalanes, tal com diuen a la seva pàgina web, “es van aplegar per promoure el debat entorn al nostre model de societat i a la seva conseqüència més colpidora: l’existència d’allò que s’ha anomenat “Tercer Món”“. Aquest col·lectiu va ser l’embrió posterior de la Fundació.

Actualment, les seves fites es centren en promoure l’educació per la pau, el desenvolupament i el medi ambient, especialment entre els nens i els joves;  formar i informar mitjançant una perseverant activitat educativa; engegar projectes de cooperació pel desenvolupament que permetin establir relacions d’igual a igual amb altres col·lectius, etc. “Tot això sempre des d’una perspectiva estretament vinculada al fet universitari, conscient de la responsabilitat que la Universitat, com a institució, i els seus membres, com a persones i professionals o científics, tenen en la construcció d’un món més just, solidari i lliure”.

La seu de la Fundació Món-3 es troba a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB (Diagonal, 690). El seu número de telèfon és el 93 402 43 25. Si voleu conèixer més de la seva activitat, fer-vos socis, informar-vos de les seves publicacions, etc. no deixeu de posar-vos en contacte amb ells.

Un altre cop ens aprofitem de la subscripció que la Biblioteca de la UB disposa amb el diari “El País“ per fer-vos visible una notícia que ens ha cridat molt l’atenció. En aquest cas el “leitmotiv” el trobem al suplement del New York Times, que es publica juntament amb “El País“ cada dijous.

Es tracta del projecte educatiu dels “Biblioburros“, que es porta a terme des de fa gairebé vuit anys a les muntanyes de Colòmbia. Aquest bibliobús èquid fa una important tasca educadora als racons més perduts del territori colombià.

El seu impulsor és Luis Soriano, professor de primària, i els seus rucs Alfa i Beto, per suposat. Tots tres són els responsables de portar un pedaç de cultura a “La Gloria“, un territori tan perdut -i alhora tan a prop- com Aracataca, poble que va inspirar a Gabriel García Márquez la seva obra Cien años de soledad.

El projecte, tan simple com eficaç, tracta d’apropar a aquestes zones aïllades llibres als seus habitants, alhora que el seu promotor ocupa part del viatge llegint novel·les i contes als més petits a fi de fer de la lectura un fet quotidià.

La magnitud de la seva feina i el seu compromís són dignes de lloança, i més tenint en compte on la desenvolupa:  una àrea geogràficament delicada on la guerrilla, els paramilitars i l’exèrcit colombià mantenen un important pols que manté atemorida i alerta tota la població civil.

Sobre el projecte dels “Biblioburros“, cercant pel web, hem trobat un bloc, unipost, que mostra l’experiència del seu creador i la necessitat que va tenir de portar a terme aquesta tasca tan sorprenent i engrescadora.

També hem trobat un vídeo al YouTube sobre aquest interessant projecte.

Alhora, a Internet hem descobert una altra iniciativa germana: “La BiblioMula“, aquest cop a Veneçuela i desenvolupada per la Universidad Valle Momboy. Al seu bloc podeu descobrir com funciona i, fins i tot, participar en la tria del nom de la seva nova adquisició. Com voleu que es digui el seu nou ase?: Golondrina, Ceferina, Coqueta o Canela? Podeu escollir.

Per acabar podem establir algun paral·lelisme: si al primer món gaudim de tecnologies punteres amb programes p2p com l’e“Mule”, hem vist com a Veneçuela s’apunten a solucions igualment efectives de baix nivell tecnològic: les Biblio“Mulas”. Si a les biblioteques de la UB tenim un servei de préstec de portàtils per als nostres usuaris, aquest projecte disposa d’un d’aquests aparells i també el presten, una mena de CiberEuga. Nosaltres a les biblioteques fem cursos de formació d’usuaris, i Luis Soriano i els seus ases fan exactament el mateix. No és tan diferent!