Un dels recursos més utilitzats a les biblioteques de la Facultat d’Economia i Empresa és SABI, una base de dades d’anàlisi financer d’empreses que, a dia d’avui, permet recollir i analitzar fàcilment la informació general i comptes anuals de més de 1.080.000 empreses espanyoles i 320.000 empreses portugueses.

La base de dades conté fins a 10 anys d’informació històrica dels comptes de cada empresa i es pot fer la cerca per empresa o grup d’empreses. Els informes es poden imprimir o exportar a un full de càlcul i es pot triar l’idioma (castellà, portuguès o anglès) i la moneda que interessi i realitzar diferents gràfics amb les dades resultants.

SABI també ofereix la possibilitat de comparar diferents empreses a dos nivells: a) comparar una companyia amb un grup de referència o; b) comparar una companyia amb quatre, deu o vint companyies diferents.

Recordeu que podeu accedir i consultar aquesta base de dades des del ReCercador.

No oblideu tampoc que, si voleu aprofundir en el coneixement d’aquest recurs podeu sol·licitar una sessió de formació a les nostres biblioteques.

Solem donar per fet que les grans decisions econòmiques i financeres es prenen des de l’anàlisi i l’observació de les dades micro i macroeconòmiques. No obstant això, la veritat és que més sovint del que creiem són factors psicològics i irracionals, en forma d’intuïció, por, desconfiança, fe… els quals estan darrere dels comportaments d’economistes, financers, polítics o inversors. Keynes va batejar a aquests factors com “Animal Spirits“.

En aquesta obra, Akerlof i Shiller els recuperen, amb l’avantatge que suposen més de setanta anys d’investigació sobre ciències socials, per a analitzar el paper que representen els esperits animals en la macroeconomia d’una manera que els primers keynesians no podien, i expliquen com han influït en l’actual crisi econòmica.

Així mateix, els autors donen resposta a diverses preguntes que l’actual conjuntura econòmica ens ha tornat a formular: Per què els sistemes econòmics cauen en la depressió? Per què els principals bancs influeixen en l’economia (si ho fan)? Per què hi ha persones que no troben treball? Per què estalviar per al futur és tan arbitrari? Per què els mercats immobiliaris experimenten cicles? Per què la pobresa es produeix sobretot entre les minories?.

Aquest llibre, basat en un àmbit emergent de l’economia denominat economia conductual, descriu com funciona el mercat quan les persones són realment humanes, és a dir, posseeixen esperits animals molt humans.

Un llibre, en definitiva, d’obligatòria lectura per a tot aquell que desitgi comprendre les causes més ocultes dels esdeveniments econòmics i financers mundials.

Trobareu Animal spirits: cómo influye la psicología humana en la economía al catàleg de la UB.

No sabem si en sou conscients, però encara hi ha un lloc al món on circula la pesseta. Bé, en realitat és una pesseta una mica diferent: la pesseta sahrauí, una part de l’herència que vàrem deixar els espanyols al Sàhara Occidental.

I es que el Sàhara Occidental mai no havia tingut moneda pròpia! Mentre va ser una província més d’Espanya es feia servir la moneda espanyola, i des de l’ocupació marroquina s’usa la moneda del Marroc, el dírham marroquí. Per altra part, el govern a l’exili de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) utilitza el dinar algerià. Com veieu, tot un batibull de monedes i conflictes geo-polítics que fa que l’ús de la pesseta sahrauí sigui molt reduït, amb manca de valor real i sense estatus de lliure circulació.

La història de la pesseta sahrauí, per tant, és força recent. No és fins 1990 quan apareixen les primeres encunyacions pròpies del país, i fins 1997 que no es va adoptar com a moneda de curs oficial a la zona controlada pel president sahrauí Mohamed Abdelaziz.

Al principi la divisa sahrauí va tenir una paritat d’1:1 amb la pesseta espanyola, i en desaparèixer la pesseta amb l’arribada de l’euro es va adoptar la ja coneguda paritat d’1 € = 166,386 pessetes (sahrauís).

Si bé les primeres monedes es van encunyar a Cuba, un acord posterior entre la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT)  i la RASD va determinar que les pessetes sahrauís s’encunyessin a Espanya. I així segueix.

Yunait.com és un web que s’acaba de presentar, i que es defineix com una “xarxa social especialitzada en l’estalvi“.  Inclou tres grans categories: ofertes, negocis amb bona relació qualitat/preu i consells d’estalvi.

Es tracta, bàsicament, que siguin els mateixos usuaris els qui publiquin qualsevol informació que creguin útil de cara a gastar menys diners i que siguin també uns altres usuaris els qui la valorin.  Ja suma gairebé 10.000 recomanacions, no costa res i no cal estar registrat per poder-hi entrar.

Yunait té un grup al Facebook que ja supera els 1.400 seguidors.  Per cert, el nom, Yunait vol ser una transcripció de  “United”, i el van triar perquè tots els noms que se’ls van ocórrer abans ja estaven registrats.

Font:  TV3

Dilluns passat les nostres companyes del Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República se sumaven, amb un interessant post, a les celebracions pel 20è aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Nosaltres, per suposat, també ho fem i aplaudim que ja hagin passat 20 anys d’aquest esdeveniment històric.

Malgrat tot, dues dècades després de la caiguda del mur berlinès, el món continua ple de barreres que divideixen països, pobles i famílies, des del Brasil a Xipre, o des de Cisjordània a Mèxic.

Les raons que els govern esgrimeixen són múltiples: combatre la violència, la immigració il·legal, defensar l’economia o fins i tot evitar la propagació de la febre aftosa, però el resultat és sempre el mateix: separar i atemorir.

Bussejant per la web hem descobert com la pàgina de la BBC World presenta una panoràmica de 14 murs que encara segueixen dempeus. Molts d’ells són poc coneguts, i la majoria estan silenciats pels governs i pels mitjans de comunicació. Si no són notícia no existeixen, i si no existeixen no cal combatre’ls. Però la realitat és que hi són, i milions de persones els pateixen.

Quan molts de nosaltres celebren que el 9 de novembre de 1989 el més simbòlic de tots els murs va caure a la capital alemanya, no està de més fer un repàs a tots els maons que resten per enderrocar i tots els filats que encara s’han de tallar. Teniu a mà els martells i les cisalles?

Com sempre, recordeu que si cerqueu al nostre Catàleg trobareu un bon grapat de llibres que tracten tots aquest temes.

I també, perquè no, una recomanació: visiteu les pàgines especials que sobre el mur de Berlín han fet la gent de TV3. Hi ha de tot: un bloc especialitzat, un bon grapat d’imatges d’arxiu i dels programes informatius que us podeu descarregar o visualitzar, un especial sobre cinema i el mur, etc. Fins i tot tenen un mur virtual on podeu traslladar-vos 20 anys enrere i grafitejar-lo.

En la literatura podem trobar les activitats econòmiques classificades de diversa manera. Una de les classificacions que ha estat utilitzada amb més freqüència és la que divideix l’economia en tres sectors: primari, secundari i terciari.

Aquesta classificació fou implementada per Colin Clark el 1940 per explicar com era que a mesura que els països avançaven en el seu desenvolupament econòmic es produïa un desplaçament del treball des del sector primari cap al sector secundari i, subseqüentment, cap al sector terciari. És així com en les economies més desenvolupades s’ha aconseguit, amb el pas del temps, una alta concentració de l’ocupació en l’anomenat sector terciari o de serveis.

Un cop s’ha aconseguit aquesta concentració de mà d’obra entorn del sector serveis, l’especialització del treball ha generat diverses categories específiques dins d’aquest sector que fan necessàries noves categoritzacions per explicar l’organització econòmica.

Així, per exemple, el 1953 Foote i Hatt proposaven una nova classificació per intentar recollir les diferents activitats incloses en el sector serveis, davant de la impossibilitat de poder incloure en un únic sector l’heterogeneïtat de les activitats denominades com a serveis. Aquesta classificació proposava el desdoblament del sector serveis en tres sectors més específics:

1.  Sector terciari: serveis personals, hostaleria, reparació i manutenció
2.  Sector quaternari: transport, comunicacions, banca i finances
3.  Sector quinari: sanitat, educació, administració i oci

Trobareu El Sector quinari : més enllà de les indústries creatives al catàleg del CRAI de la UB

Es tracta d’un projecte conjunt entre el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Terminologia TERMCAT. Sistematitza per primera vegada la terminologia financera en català i recull gairebé sis-cents termes amb la definició en català i els equivalents en castellà, francès i anglès, corresponents a set àmbits temàtics: organització, estructura i finançament, entitats, actius, operacions, procés de contractació i anàlisi d’actius i emissors.

L’obra aporta al cabal lèxic català més de cent neologismes (la majoria dels quals són manlleus de l’anglès) i pretén ser una eina pràctica per a tots els estudiants i els professionals vinculats al món de les finances, els periodistes especialitzats o els mediadors lingüístics que treballen amb la terminologia d’aquest àmbit.

El Diccionari dels mercats financers està editat en paper i és en procés d’adquisició a les nostres biblioteques, però també existeix la versió electrònica gratuïta.

El Grup d´Innovació Docent en Eines d´Aprenentatge en Direcció d´Empreses, G·IDEA, sorgeix amb la finalitat de dissenyar, crear i implantar nous recursos didàctics en suport digital i multimèdia mitjançant l’ús de les noves tecnologies, per tal de millorar els aprenentatges dels estudiants en relació a la presa de decisions empresarials, intentant escurçar la distància entre la teoria i la pràctica professional, en escenaris de semipresencialitat, i en el nou entorn que estableix l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Els objectius generals d’aquest Grup d’Innovació Docent, pel que fa al disseny, creació i implantació dels recursos didàctics en suport digital i multimèdia, han de respondre a la intenció de:

1. Apropar la realitat empresarial a les aules amb eines multimèdia que simulin la situació de la presa de decisions front diferents escenaris empresarials.
2. Disposar de noves eines ja aprovades per tal d’estar preparats davant la propera adopció del nou entorn de l’EEES.
3. Crear materials docents orientats a la formació no presencial mitjançant l’ús de les noves tecnologies, per tal d’afavorir la semipresencialitat.

En relació  a la millora dels aprenentatges per part dels estudiants, els objectius són:

1. Millorar la formació dels estudiants
2. Millorar el rendiment acadèmic dels estudiants

Entre els seus projectes destaquen els de Millora de la Qualitat Docent (MQD) i els de Recerca en Docència Universitària.

G·IDEA està ubicat al  Departament d’Economia i Organització d’Empreses de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB.

L’ús del Catàleg de la Biblioteca no es limita a l’acció clàssica de localitzar documents. Ara, en visualitzar els registres bibliogràfics al catàleg us trobareu amb nous botons que us permeten realitzar accions addicionals en línia. Així al llarg del passat mes d’octubre s’han incorporat tres noves funcionalitats:

1. S’ha activat una millora en la navegació amb el canvi d’idioma per no perdre la cerca o pantalla en canviar de llengua.
2. El Botó Google Previews: amb aquesta funcionalitat, en visualitzar el registre es fa una cerca a Google Books que permet previsualitzar el document en línia.
3. El botó Compartir: el trobareu en cada visualització de registre, i permet accedir a més de 150 serveis per marcar, enviar, guardar o compartir un registre de catàleg.

Aquestes novetats se sumen a les millores incorporades al catàleg que ja us vam anunciar fa un temps sobre la reserva de llibres des de casa, l’exportació de registres gestor bibliogràfic Refworks, i la visualització de resums i/o sumaris d’alguns llibres.

Podeu accedir al Catàleg de les biblioteques de la UB des del Web del CRAI > Catàleg | Catálogo | Catalog.

Font: Notícies del CRAI i Bloc de Lletres

Aquest mes es compleixen 10 anys de la mort de Morris West, l’autor australià de best-sellers que va inaugurar el subgènere de la intriga vaticana amb Les sandàlies del pescador. Però, entre moltes altres obres que van tenir el seu moment de glòria, Morris West també va assajar el thriller financer amb Arlequín, un llibre que ha recuperat la nova editorial Libros de Cabecera per inaugurar una línia de «novel·les d’empresa».

A Arlequín, un banquer suís de l’antiga escola, dels que consideren que una encaixada de mans és un contracte firmat, George Arlequin s’ha d’enfrontar a un especulador sense escrúpols, Basil Yanko, que no repara en res perquè s’imposi la seva OPA hostil sobre l’empresa d’Arlequín. Els tèlexs que s’envien els protagonistes serien avui e-mails, però l’essència de la trama, com es pot veure, no està gens caducada.

Libros de Cabecera és una petita iniciativa editorial impulsada per quatre ex alumnes d’Esade que van tenir responsabilitats en el sector editorial però del qual es van allunyar professionalment sense perdre gens el gust pel llibre. El seu objectiu és modest:  publicar quatre o cinc llibres a l’any de «gent del món de l’empresa que tingui coses a dir i vulgui ser editada amb cura», explica un dels quatre socis, Llorenç Rubió.

La iniciativa és en part conseqüència de la dràstica restricció que apliquen les grans editorials els últims mesos al nombre de novetats en el sector del llibre d’empresa, apostant sobretot per traduccions sense risc.

L’editorial abordarà els manuals de gestió, els testimonis d’empresaris i la novel·la d’empresa.