Encara que sembli inversemblant, la influència del “Pelusa” arriba fins a la teoria econòmica. En efecte, existeix una teoria del governador del Bank of England, Mervyn King, que va anomenar: “la “teoria Maradona” dels tipus d’interès“.
Fem memòria: 1996, Mundial de Futbol a Mèxic. Partit de semifinals, Argentina-Anglaterra. Maradona lidera els argentins i, en aquella ocasió, l’astre argentí va aconseguir dos gols. El primer, molt polèmic, ja que el va aconseguir amb la mà (la mà de Déu). El segon, en una jugada magistral, en la que el futbolista argentí dribla diversos contraris i marca un dels gols més llegendaris dels mundials.
Bé, doncs segons l’opinió de Mervyn King, aquests dos gols són un bon exemple de les accions de la política monetària. El primer seria un bon exemple de l’enfocament antic, on la política monetària anava envoltada d’un cert misteri. Una acció inesperada, contrària a les regles, sorpresiva i amb un resultat immediat. Però una acció a la qual difícilment es pot recórrer amb assiduïtat, ja que llavors perdria la seva capacitat de sorpresa i faria que cada vegada estiguessin més atents els àrbitres (els mercats en el cas de la política monetària).
El segon és, segons King, una analogia quasi perfecta del poder que exerceixen les expectatives en la política monetària, concretament en la conducció dels tipus d’interès. En aquest gol Maradona va córrer més de mig camp i es va desfer de diversos adversaris abans de marcar el gol. El que realment sorprèn és que, si us fixeu en el vídeo, s’observa que Maradona va traçar una línia gairebé recta. Com va poder regatejar llavors els seus no pocs adversaris? Doncs de la manera amb què els defensors anglesos van reaccionar al que esperaven que Maradona fes. Amb els seus gestos i cops de cintura, Maradona va fer creure als anglesos que s’anava a desplaçar a l’esquerra o a la dreta, i això li va permetre traçar un recorregut directe al seu objectiu, la porteria.
La política monetària actual funciona de manera semblant, ja que els tipus d’interès (defensors anglesos) del mercat reaccionen davant del que esperen que facin el bancs centrals (en aquest cas, Maradona). Per en Mervyn King, el Bank of England i altres bancs centrals han estat capaços d’influir sobre l’economia durant períodes relativament llargs, en els quals amb prou feines han modificat els seus tipus d’interès (la línia recta amb ziga-zagues que va traçar “el Pelusa”), creant falses expectatives que van ajudar a mantenir controlada la inflació.
Trobareu llibres sobre política monetària i tipus d’interès a les nostres biblioteques. Obres sobre Diego Armando Maradona a la UB no en tenim, però trobareu llibres que parlen d’aquest futbolista a diferents biblioteques del CBUC.
Like this:
Like S'està carregant...
